Aquest dimarts 2 d’abril comença la campanya per al pagament anual de l’Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) de l’exercici del 2018 per a tots aquells contribuents que vulguen fer-la per Internet o per telèfon. El termini per a presentar-la arriba fins a l’1 de juliol i qui vulga atenció presencial pot demanar la cita prèvia a partir del 9 de maig. L’atenció als contribuents en les oficines començarà el 14 de maig i el termini per a demanar la cita prèvia acaba el 29 de juny.
Estan obligats a declarar tots els contribuents amb ingressos bruts iguals o superiors a 22.000 euros. La quantitat es redueix a 12.643 si el treballador ha tingut més d’un pagador sempre que d’un dels dos haja percebut més de 1.500 euros. També han de declarar els qui hagen percebut més de 1.600 euros com a rendiment del seu capital immobiliari. En la mateixa circumstància es troben els autònoms que superen els 1.000 euros anuals, els que hagen adquirit una vivenda de protecció oficial amb una ajuda major de 1.000 euros i els compradors de lletres del Tresor per la mateixa quantitat.
Novetats per a la campanya 2018
La declaració de la Renda del 2018 ja incorporarà l’exempció de les retencions de prestacions de maternitat i paternitat, així com l’ampliació de la deducció per família nombrosa, fins a 600 euros anuals, per cadascun dels fills que formen part de la família.
La Campanya de l’any passat va introduir com a novetats la possibilitat de presentar declaracions a través de l’aplicació mòbil de l’Agència Tributària, que es descarrega en els markets d’Apple i Android, i sol·licitant cita prèvia per al Pla ‘Li cridem’, pel qual l’Agència Tributària telefona als contribuents i els confecciona i presenta la declaració per telèfon.
Singularitats valencianes
Encara que els criteris que obliguen a fer la declaració de la renda són iguals a tot l’Estat, els trams de pagament varien segons els territoris. Així, segons els assessors fiscals del Consell General d’Economistes, el País Valencià és la quarta autonomia on menys IRPF s’abona en el cas de les rendes de 20.000 euros i és també la quarta per la cua en els trams de fins a 30.000, solament superada per Madrid, Galícia i La Rioja, que gaudeixen d’un finançament molt major que la valenciana. El territori valencià també es manté per sota de la mitjana en trams de fins a 55.000 euros. En canvi, a partir de rendes superiors als 60.000 euros, se situa per damunt de la mitjana.
També són variables les deduccions de l’IRPF. El País Valencià, amb 27 modalitats diferents, és el territori que permet més desgravacions diferents. Les deduccions es classifiquen en quatre grans grups: per circumstàncies personals i familiars; relatives a la vivenda habitual; per donatius i donacions, i altres conceptes. Totes les autonomies permeten desgravar alguns aspectes dels dos primers grups, generalment el naixement de fills, tindre persones dependents a càrrec, el lloguer, l’adquisició de la vivenda habitual o obres de reparació dels habitatges. Pel que fa a les donacions, algunes autonomies permeten als contribuents deduir-se donacions amb finalitats ecològiques o científiques; altres permeten el desgravament a donacions de patrimoni cultural o per a mantindre’l, com és el cas per exemple d’Astúries i el País Valencià.
Família i vivenda
Com a norma general, totes les autonomies permeten deduccions per fills. En el cas del País Valencià, es poden desgravar 270 euros per cada descendent nascut, adoptat o acollit, durant eixe exercici i els dos següents. Les families també podran deduir-se 224 euros per un fill amb discapacitat i 275 quan un algun dels germans tinga una discapacitat superior al 60%.
Per a incentivar la conciliació de la vida laboral i familiar i que les mares tornen a treballar després de tindre fills, la llei els permet desgravar-se 418 euros per cada fill d’entre 3 i 5 anys. En el cas de families amb dues mares, les dues poden acollir-se a aquest dret. D’altra banda, els contribuents també poden desgravar-se 175 euros per familiars majors de 75 anys al seu càrrec o per a majors de 65 si són dependents.
També en la majoria dels casos, la llei permet la deducció de quanties per lloguer, adquisició de vivenda habitual i reparacions. Però, a més d’aquestos supòsits, el País Valencià permet deduccions per la instal·lació d’energies renovables d’autoconsum en la vivenda habitual. En aquest cas, els valencians poden desgravar-se el 20% del cost, per exemple, de plaques solars, sempre que no siga obligatòria i fins a un màxim de 8.000 euros. En el cas del lloguer, els majors de 35 anys poden desgravar-se fins a 700 euros, els menors de 35 es poden desgravar fins a 550.
En tots aquestos casos es requereix que la declaració de la renda del contribuent, si és individual, no supere els 25.000 euros, o els 40.000 si es tracta d’una conjunta.
Donatius i cultura
Les deduccions per donatius depenen també de les diferents autonomies. En el cas valencià, és possible desgravar-se els que tinguen finalitats ecològiques, per a la conservació i restauració del Patrimoni Cultural valencià, per al foment de la llengua pròpia o altres finalitats culturals. En el cas dels donatius mediambientals, la deducció és del 20% de la quantitat aportada i en la resta dels casos, del 25%.
Encara que els darrers anys el Consell està potenciant la ‘xarxa de llibres‘, amb què els centres escolars lliuren els llibres als xiquets amb el compromís de tornar-los al final de curs, la llei permet també desgravar-se el material escolar. Els valencians poden deduir-se 100 euros per fill sempre que les rendes dels pares, individuals o conjuntes, no superen els 25.000 i els 40.000 euros respectivament.
Pel que fa a la cultura, en octubre de 2016 el conseller Marzà va anunciar que, com que la Generalitat no podia desfer-se de l’IVA cultural, permetria desgravar-se’l de la declaració de l’IRPF. Així, per primera vegada, els contribuents amb una renda inferior a 50.000 poden deduir-se el 21% del que hagen pagat durant l’any per abonaments culturals a empreses adherides a un conveni específic subscrit amb Culturarts, fins a un màxim de 150 euros.
