Un decret del Consell fixa des del 2018 una distància mínima de 700 metres entre els nous salons de joc

La sentència del Tribunal Suprem ratifica la nul·litat d'una normativa autonòmica aprovada l'abril del 2015 que ja va ser tombada per l'Audiència Nacional i que no està vigent actualment
7 novembre 2019 11:16h
L'Audiència Nacional ja havia anul·lat el precepte del decret autonòmic del 2015 que ara és notícia per la decisió del Suprem. Aquest tribunal, a més, no diu que no es puguen fixar distàncies mínimes, sinó que els 800 metres "no estaven justificats". / YM, EFE

VALÈNCIA. Aquest dimarts es va conéixer que el Tribunal Suprem ha ratificat la nul·litat del decret que imposava una distància mínima de 800 metres entre salons de joc perquè, a parer seu, les limitacions a les activitats econòmiques han de ser justificades, proporcionades i necessàries per una raó imperiosa d'interés general, segons recull EFE. 

Ara bé, això no significa exactament que el Suprem haja anul·lat la norma valenciana del joc, ja que eixe decret a què fa referència el tribunal és del 2015 –és a dir, desenvolupat a finals de la legislatura anterior al primer Botànic– i ja no està en vigor actualment. Concretament al novembre del 2018, ara fa un any, es va incloure una modificació al Decret 55/2017, de 30 d'abril del 2015, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de Salons Recreatius i Salons de Joc. 

El decret del 2015 prohibia "la instal·lació de nous salons de joc quan existisca un altre o uns altres salons de joc autoritzats dins d'un radi de 800 metres" –el punt que tenia el Suprem sota la lupa–. Però una sentència del 8 de març del 2018 de l'Audiència Nacional va anul·lar aquests articles "per no estar la distància de 800 metres prou motivada en raons imperioses d'interés general". Per això, "tenint en compte els arguments utilitzats justificatius de la intervenció administrativa per raons d'ordre públic i seguint les manifestacions exposades per l'òrgan directiu competent en matèria de prevenció i polítiques integrals sobre la joventut" es va fer l'esmentada modificació del decret i es va establir una distància mínima entre els salons de 700 metres, "ja que aquesta es considera una distància prudencial".

Així doncs, l'Audiència Nacional ja havia anul·lat el precepte del decret autonòmic del 2015 que ara és notícia per la decisió del Suprem. Aquest tribunal, a més, no diu que no es puguen fixar distàncies mínimes, sinó que els 800 metres "no estaven justificats".

Segons recull EFE, el Suprem reconeix que el joc per diners no és una activitat econòmica ordinària i té especificitats que fan procedent la seua regulació i l'establiment de determinades limitacions per a protegir els menors, previndre el blanqueig o articular una oferta dimensionada. El tribunal, però, considera que la fixació dels 800 metres "no sols constitueix una indubtable limitació, sinó que suposa un significatiu agreujament de la restricció que imposava la reglamentació valenciana precedent", un decret del 2007 que fixava una distància de 200 metres.

La limitació, critica el Suprem, s'argumentava amb unes "lacòniques explicacions" en el preàmbul del decret "clarament insuficients"; només es parlava de la necessitat d'"evitar la concentració de locals de joc" i de "raons d'ordre públic". Per al tribunal, aquesta "falta de justificació suficient" queda palesa en veure que la Generalitat ha introduït successius canvis normatius en la distància mínima entre locals de joc –dels 200 metres en el decret del 2007 als 800 metres del 2015, i als 700 actuals, del 2018–.

La Generalitat va demanar al Suprem que arxivara el procés perquè al desembre del 2018 va dictar un nou decret en aplicació de la sentència de l'Audiència Nacional, una actitud que l'alt tribunal li retrau per "anòmala", ja que aquella resolució no era ferma.

Va ser la Comissió Nacional dels Mercats de la Competència qui primer va recórrer contra el decret valencià davant l'Audiència Nacional al·legant que, a més de la falta de "raons imperioses d'interés general", al País Valencià la ràtio de locals de joc per habitant era d'1 per cada 20.000, molt inferior al d'altres territoris.

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next