VALÈNCIA. La delegació de govern espanyol ha arxivat el procediment d’expulsió de la dona hondurenya que va ser detinguda fa uns mesos per estada irregular a l’Estat, quan va denunciar haver patit una agressió per part d’un home en la comissaria de la Policia Nacional de Xirivella (l’Horta Oest).
Al marge de la paralització del procediment, la dona continua en la mateixa situació i “ha de regularitzar-la”, segons fonts de delegació del govern espanyol. El 3 de maig, aquesta hondurenya i un amic espanyol van acudir a la comissaria de Xirivella a denunciar agressions, insults i amenaces per part del llogater d’ell.
L’organització València Acull recorda en un comunicat que un policia els va demanar la documentació, per la qual cosa ella va eixir al cotxe a recollir la còpia del seu passaport. En tornar, agents d’Estrangeria la van detindre i li van incoar un procediment d’expulsió per estada irregular.
Seguidament, el seu acompanyant va acabar de presentar la denúncia i la jove va anar, dies després, al jutjat de guàrdia per a denunciar l’atac i les lesions, que li van provocar hematomes i contusions en braços i muscles.
La víctima va acudir a València Acull a denunciar el succeït i sol·licitar assessorament per a resoldre la seua situació. Van acordar fer públic el seu cas i presentar una queixa davant el defensor del poble per a instar les autoritats a paralitzar la seua expulsió i establir mesures perquè “totes les persones, independentment de la seua situació administrativa, puguen acudir a denunciar qualsevol tipus de perjudici que hagen patit o realitzar tràmits sense por al fet que se’ls inicie un procés d’expulsió”.
Per a l’entitat, “aquesta manera d’actuar de la policia és inadmissible perquè provoca que les persones sense papers temen denunciar els abusos i, conseqüentment, propícia l’increment del racisme i la xenofòbia i la seua impunitat”.
Tres mesos després, València Acull subratlla que el subdelegat del govern, José Roberto González, “va estimar oportú procedir al seu arxiu” després de valorar un informe policial que proposa l'”arxiu final” de l’expedient sancionador. Aquesta decisió governamental es va adoptar, al seu judici, “després de la constant i contundent reacció ciutadana en resposta no solament a l’actuació inicial de la policia de Xirivella, sinó als successius pronunciaments per part de les autoritats recolzant aqueixa forma de conducta”.
“Enfront de la justificació del delegat del govern, Juan Carlos Fulgencio, del procediment d’expulsió ‘perquè així ho marca la llei'”, la Campanya pel Tancament dels Centres d’Internaments per a Estrangers i la fi de les deportacions CIEs No –en la qual s’integra València Acull– va llançar la proposta ‘#ParemosSuExpulsión’, amb un “suport massiu” en xarxes socials, concentracions ciutadanes i l’Ajuntament de Xirivella.
Malgrat tot això, l’organització subratlla que, com a resposta a les al·legacions de la jove, la Policia Nacional de Xirivella va reiterar la seua proposta d’expulsió el 5 de juny per “no haver acreditat que es trobe de forma legal en territori nacional”.
Dies més tard, les entitats Poder Migrant i la Xarxa d’Hondurenyes Migrades van presentar al delegat del govern un escrit avalat per les signatures de 173 associacions i 800 ciutadans. A més de demanar la paralització de l’expulsió, denunciaven l’actuació policial i la “indefensió i vulnerabilitat “en la qual queden les persones indocumentades. Unides Podemos també va presentar una bateria de preguntes al govern sobre la seua actuació en casos similars.
A aquestes reivindicacions es va sumar la iniciativa del defensor del poble, Francisco Fernández Marugán, al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per a recomanar-li que dicte “les instruccions precises per a assegurar que les persones estrangeres en situació irregular que són presumptes víctimes d’un delicte puguen formular denúncia sense que se’ls derive a la incoació d’un procediment sancionador que comporte la seua expulsió del territori nacional”.
València Acull va instar el defensor a considerar la possibilitat d’ampliar la seua recomanació al ministre perquè “no s’incoen procediments d’expulsió als qui acudisquen a realitzar qualsevol tipus de tràmit davant la policia o la Guàrdia Civil o a interposar una denúncia independentment de la seua tipificació”, en tindre coneixement de “casos d’incoació d’expedients d’expulsió a persones que han anat a denunciar la pèrdua del passaport o a recollir la cartera extraviada”.
Per part seua, el defensor va informar que el 16 de juliol havia iniciat actuacions amb la Comissaria General d’Estrangeria (CGEF) per a conéixer els tràmits de l’expedient i dades sobre les bones pràctiques seguides d’acord amb la Llei 4/2015, de l’Estatut de la víctima de delicte. També va demanar informació sobre l’estat del procediment i que s’informe de si s’adoptarà alguna mesura tendent a una possible revocació, ateses les circumstàncies particulars del cas.
Finalment, el 6 d’agost, el subdelegat del govern a València, José Roberto González, va arxivar el procediment, encara que València Acull assenyala que “es desconeix el contingut de l’informe policial en què va fonamentar la seua decisió”.
En qualsevol cas, l’organització insisteix que el defensor del poble porta “des de 2004 insistint als successius governs que modifiquen les normes que permeten aquestes situacions”, mentre “la policia continua incoant expedients d’expulsió als qui acudeixen a les seues dependències i no tenen regularitzada la seua situació administrativa”. Per tant, recomana acudir al jutjat de guàrdia per a evitar el risc de l’expulsió.
