VALÈNCIA (EFE). La Fiscalia de l’Audiència Nacional demana penes de sis anys de presó per als cinc màxims responsables del Grup iDental per un frau a la Seguretat Social –valorat en 23,6 milions d’euros– i de tres anys per a dos col·laboradors, així com multes que van dels 3,5 milions als 90,3 milions d’euros.
En el seu escrit d’acusació, al qual ha tingut accés EFE, la Fiscalia, que els considera a tots ells responsables d’un delicte continuat contra la Seguretat Social perpetrat entre 2015 i 2018, sol·licita les màximes penes de 6 anys i multa de 46,1 milions d’euros per a Antonio Javier García Pellicer i Vicente Castañer Blasco.
La mateixa pena de presó que reclama també per a L. S. i els germans José María i Juan Garrido López, als quals demana abonar 90.304.807 euros de multa.
Els dos col·laboradors –José Luis González Sánchez i Domingo Bejarano–, als quals considera cooperadors necessaris en el delicte, s’enfrontaran a 3 anys de presó i multes de 41,9 i 3,2 milions d’euros, respectivament.
Per a la Fiscalia s’ha produït “un perjudici milionari a les arques de la Seguretat Social que es va començar a acumular amb la gestió dels acusats Antonio García Pellicer i Vicente Castañer Blasco quan ocupaven els càrrecs de responsabilitat en les empreses que conformen el Grup iDental”.
Aquest perjudici, després del “relleu d’aquests i del nomenament de José Luis González Sánchez com a administrador, amb la direcció efectiva dels acusats L. S. H.” i els germans Garrido “ha arribat fins a la xifra, inclosos interessos, costes i recàrrec”, de 23.620.980 euros.
En aquest procediment, una peça separada de la causa en la qual s’investiga el presumpte frau de les clíniques odontològiques iDental, també és part acusadora la Seguretat Social, que segons el seu escrit de qualificació, al qual també ha tingut accés EFE, demana les mateixes penes de presó per als processats que les sol·licitades per la Fiscalia.
Quant a les multes, als set encausats els reclama set vegades la quantia defraudada que, en el cas de la Seguretat Social, arriba als 23.757.460 euros.
La causa distingeix dues etapes en el frau de iDental: una primera en la qual es van acumular 8,5 milions de deute i una segona en què va arribar fins als 16,6 milions. A això suma un tercer període: quan es va tractar de repetir l’estafa amb l’Institut Odontològic Associats (IOA), en el qual els impagaments van ser d’1,7 milions.
En una primera etapa, estant al capdavant de les 55 empreses del Grup iDental Castañer i García Pellicer, la Seguretat Social conclou que els impagaments acumulats de febrer de 2015 a octubre de 2017 van aconseguir 8,9 milions d’euros, pels quals els reclama 11,5 milions en concepte de responsabilitat civil.
Quant a les 21 societats, les participacions de les quals van ser transmeses a l’octubre de 2017, van acumular 16,1 milions de deute, pels quals reclama 20,9 milions en concepte de responsabilitat civil a S., als germans Garrit i als seus dos col·laboradors.
A això s’afigen els deutes acumulats pel Grup IOA, que ascendeixen a 1,3 milions, per la qual cosa S., els germans Garrido i Bejarano hauran de ser condemnats també com a responsables civils a pagar 1,6 milions.
Després de la presentació dels escrits d’acusació, a finals d’octubre, el jutge del cas, José de la Mata, va dictar recentment l’acte d’obertura de judici oral per aquests fets, que seran els primers relacionats amb el cas iDental que seran jutjats.
Segons De la Mata, el grup iDental va començar a acumular irregularitats quan García Pellicer i Vicente Castañer ocupaven els càrrecs de responsabilitat en les seues empreses i que van continuar creixent després del relleu d’aquests i el nomenament de González Sánchez.
L’escrit detalla les diferents etapes d’iDental i del IOA entre 2015 i 2018, en les quals els imputats van desenvolupar maniobres que assenyalen “l’ànim defraudatori dels responsables del grup, que revelen el buidament patrimonial mitjançant l’eixida de fons o generant fictícies obligacions per al seu profit”.
En la causa que se segueix per aquest frau en la gestió d’iDental, el jutge De la Mata va requerir a desenes d’entitats financeres que pararen de reclamar als afectats la devolució dels diners que van abonar per uns tractaments que no van arribar a rebre o que van quedar interromputs.
