VALÈNCIA. La Diputació de València, a través de l’àrea de Memòria Històrica, ha iniciat el procés de localització, exhumació i identificació de les restes de huit carabiners republicans que van morir entre desembre del 1938 i març del 1939 a l’hospital militar que hi havia en aquella època a Castelló de la Ribera i que van ser soterrats en nínxols municipals d’aquesta localitat.
Durant els dos primers dies de treball, els tècnics d’ArqueoAntro han pogut trobar restes òssies en quatre dels huit nínxols que han exhumat fins al moment, que encara es troben a l’espera dels següents treballs d’estudi antropològic i de les proves genètiques per a la seua identificació. Això permetrà comprovar i concloure si corresponen a aquests soldats.
Com ha explicat el responsable d’ArqueoAntro, Miguel Mezquida, “en aquests casos és més fàcil que quan s’exhuma en terra perquè en les caixes moltes vegades hi ha elements associats a les víctimes que es conserven i donen pistes, encara que el problema és que el registre cementerial d’aquella època no existeix”. En aquest sentit, Mezquida ha assenyalat que compten “amb diferents testimoniatges orals i la làpida d’un soldat que deixen constància que alguns d’aquests nínxols anònims podrien ser els seus, així que estem intentant descobrir quins són”.
La diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha seguit de prop els treballs d’ArqueoAntro aquest dimecres. Garijo s’ha interessat per “unes troballes de molta importància per a famílies que fa dècades que tracten de trobar les restes dels seus éssers volguts”. També ha estat present seguint les actuacions l’alcalde de la localitat Òscar Noguera.
A més d’aquestes actuacions que s’estan realitzant al cementeri de Castelló de la Ribera, també s’han obert una desena de nínxols i fosses comunes mitjançant subvencions de la Diputació en altres localitats de la demarcació, com a Paterna i Ontinyent.
Entre els anys 2016 i 2018, la corporació ha destinat 1.138.000 euros a exhumacions. A més, se n’han invertit 225.000 en la retirada de plaques, la construcció de monòlits i la identificació de llocs i edificis simbòlics.
Amb el pressupost del 2019 s’arriba a una xifra rècord que sobrepassarà el milió i mig d’euros, i facilitarà l’exhumació de 750 cossos de persones represaliades per la dictadura franquista.
