Dones a la festa

18 juliol 2019 06:00h

El 1997, un grup de dones del Palmar va demanar els drets de pesca. El mateix any, naix una colla muixeranguera nova a Algemesí que incorpora la dona al seu ball i, alhora, la primera dona alcoiana creua per a participar en la festa de Moros i Cristians d’Alcoi. Hui fa més de 10 anys de la sentència que va donar la raó a aquelles dones del Palmar i, a més, la muixeranga d’Algemesí i la Nova Muixeranga d’Algemesí veuen amb normalitat la participació de la dona al seu ball. Però aquella dona alcoiana que va creuar el 1997 encara no ha pogut formar esquadra. El que ocorre a Alcoi també passa, de manera semblant, a altres localitats.

Com que es tracta d’un tema complex, al llibre Dones a la festa vam voler recollir diferents testimonis procedents d'altres pobles i ciutats, com ara València o Castelló de la Plana, per comparar-los després. El llibre ens ha permés contar el cas d’Alcoi en altres pobles i, al mateix temps, conéixer les històries d’aquests llocs des de la veu de la seua gent.

Festa, sí; igualtat, també

Cal tindre en compte que la festa ocupa un temps i un espai als nostres pobles i les nostres ciutats i necessita una gestió, uns participants i uns recursos. Per tant, no és raonable que s’excloga ningú per qüestions com el gènere o el color de la pell. En aquesta línia trobem Fonèvol, un col·lectiu que vol fomentar la participació ciutadana a les festes de Moros i Cristians d’Alcoi en plenes condicions d’igualtat. Quan Fonèvol parla de “dones de Ple Dret” es refereix a dones que, a banda de participar a la festa, poden formar esquadres, ser glorieres, sergents o votar en les assemblees.

No hi ha dades oficials, però Fonèvol calcula que hi ha vora 250 dones de Ple Dret a Alcoi i entre 4.000 i 6.000 homes de Ple Dret. Són xifres molt allunyades de la paritat, però hem de tindre en compte que el nombre de dones de Ple Dret està en creixement en els darrers anys. Això facilita que més dones puguen formar esquadres, atés que a Alcoi aquestes encara no poden ser mixtes.

Pel que fa a la resta del llibre, trobem un diàleg entre dones festeres de Castelló de la Plana, amb el testimoni de Conso Jóvena, la primera dona barrera de la Verge de Lledó. També s’hi inclou un debat, moderat per Sofía Hawarni, entre falleres de 5 models de falla diferents. En ell participa Vicenta Miralles, primera dona presidenta de falla des de la República. El lector trobarà també un diàleg entre membres de la Nova Muixeranga d’Algemesí on Raül Sanxis, membre fundador, ens conta què va passar a l’any 1997 i com la dona va influir en la creació d’una nova colla muixeranguera.

Ambdues parts del llibre, traduïdes en valencià i castellà per Violeta Cortijo, estan dissenyades per Alba Piera. El llibre està il·lustrat per l’artista Eixa i l’epíleg és un treball de Leonor Goicoechea, experta en Gènere i Polítiques d’Igualtat.

Xicotetes passes per tal d’arribar lluny

Des que vam començar amb Dones a la festa fins ara, hem trobat xicotets canvis en les festes que protagonitzen el llibre. També d’altres. Per exemple, quan vam enregistrar la conversa d’Alcoi al 2017, el nombre de dones de Ple Dret era de 90. Quan vam publicar el llibre en 2018 era de 150 i hui dia són vora 250. També hem vist per primera vegada dones glorieres a Alcoi. I dues dones han optat a sergent, la qual cosa mai havia passat, perquè cap dona s’havia presentat abans.

El 2018, els Tornejants, un dels balls més antics d’Algemesí, van demanar ajuda per escrit al Patronat per tal de resoldre l’accés a la dona al seu ball. Aquest ha respost favorablement. També s’ha fet la primera auditoria de gènere a les falles de València, encarregada per l’Ajuntament. Així, són diverses les falles que aposten per un Faller Major i, en alguns pobles com Gata o Vilafranca s’ha eliminat la figura de Reina de les Festes.

Segurament cap d’aquests canvis té relació amb el llibre Dones a la festa. Tan sols han coincidit en un moment en què el debat estava sobre la taula, com va passar el 1997. No obstant això, el que sí que ha fet el llibre és aprofitar aquesta inèrcia del moment i generar un debat. Un debat fàcil d’entendre al segle XXI. El llibre no diu el que està bé o el que està malament. Simplement pregunta: què passa a la teua festa? Perquè debatre és també això, generar preguntes i intentar respondre-les.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next