Les dones científiques omplin d'activitats la setmana de l'11 de febrer per a guanyar visibilitat i trencar barreres

Margarita Salas, Anna Lluch, Hipàtia d'Alexandria, Jane Goodall i Lynn Margulis són algunes de les protagonistes al voltant del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència
11 febrer 2019 06:00h
Especialistes en botànica, genètica, física i astronomia visibilitzaran els treballs de científiques "passades i presents" del 12 al 15 de febrer al Jardí Botànic de la Universitat de València. / ANNA MARCHENKOVA 

VALÈNCIA. Aquest dilluns se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència després que en desembre del 2015 l'ONU aprovara la proclamació d'aquesta data, 11 de febrer, com un dia per a promoure i visibilitzar la tasca de les dones científiques i fomentar l'interés científic entre les més menudes. D'aquesta manera es volia col·laborar en l'eliminació de la bretxa de gènere en l'àmbit científic, impulsar la igualtat de gènere i empoderar les dones i les xiquetes. 

En eixe sentit, des de principis de febrer i fins al dia 15 s'està celebrant a tot l'Estat la tercera edició de la iniciativa '11 de febrer', que enguany acull més de 2.200 activitats que arribaran a unes 130.000 persones, el 90% se celebren en centres educatius. Més de 900 persones de la comunitat científica, en la seua majoria dones investigadores, impartiran unes 1.900 xarrades i tallers que arribaran a més de 100.000 estudiants en 800 centres educatius. 

Entre les activitats del nostre territori destaquen les xarrades realitzades a diferents centres educatius o la nova edició de 'Dones i ciència al Botànic', que se celebra del 12 al 15 de febrer al Jardí Botànic de la Universitat de València. Així mateix, dilluns la casa de l'alumne de la Universitat Politècnica de València acull la jornada 'Diàlegs per a una educació no sexista. Construint vocacions científiques', a partir de les 16 hores, i la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana també realitza una taula redona sobre dones investigadores i investigació amb perspectiva de gènere a les 12 hores. 

Tot un fum d'activitats centrades en les dones i la ciència recorren aquestos dies el nostre territori, entre les quals també cal mencionar les segones jornades 'Dones en neurociència' organitzades per la Universitat de València al llarg de tot dilluns o la presentació del projecte 'Vull ser enginyera' de la Universitat d'Alacant, que serà a les 11.30 hores. Des de Wikimedia i en col·laboració amb la Unitat d'Igualtat de la Universitat Politècnica de València (UPV) també es va organitzar el passat 9 de febrer una marató per a ensenyar a editar a l'enciclopèdia lliure Wikipedia i crear articles de dones que treballen en els camps de la ciència i la tecnologia per a visibilitzar-les així també a la xarxa.

Un mural per a homenatjar

Amb motiu d'aquesta data i en el marc de totes aquestes iniciatives, la Universitat Politècnica de València va presentar divendres passat un mural interactiu dedicat a la reconeguda investigadora asturiana Margarita Salas i d'altres dones científiques. Durant la presentació, Salas va reivindicar la necessitat d'una major visibilitat de la dona científica al llarg de la història perquè "ha sigut i és encara poc visible". A més, va llançar un missatge d'alé a les joves investigadores: "Que no es desanimen; si volen, poden".

El mural de Lula Goce es pot veure al rectorat de la UPV. / EUROPA PRESS

Es tracta del primer dels huit murals interactius que conformen aquest projecte que ha sigut impulsat per la Politècnica i el centre d'innovació Las Naves de l'Ajuntament de València amb l'objectiu d'homenatjar investigadores de referència de la ciència nacional i internacional, conjugant en cada mural ciència, gènere, art i noves tecnologies i aprofitant per a denunciar les conseqüències de la desigualtat de gènere.

El mural, obra de l'artista visual Lula Goce, ocupa 9 per 5 metres de la façana de rectorat de la Politècnica. En ell destaca la figura de la doctora Salas, acompanyada de diversos elements vinculats a la seua trajectòria científica.

Durant la presentació del mural, la investigadora Margarita Salas va destacar la importància del projecte en el context actual en què "la dona encara és poc visible en la ciència". "Encara que hi ha hagut dones molt importants al llarg de la història de la ciència, són molt poc conegudes", va lamentar, i va valorar que entre els murals figuren científiques "clau de la ciència universal" com ara Hipàtia d'Alexandria.

Més murals per a dones científiques

En els pròxims mesos es pintaran la resta de murals en diferents enclavaments de la ciutat de València. Al costat de Salas, 'Murals de ciència' rendirà tribut a la valenciana Anna Lluch, una de les oncòlogues més reconegudes en l'àmbit internacional i referent en investigació sobre càncer de mama; Valentina Tereshkova, la primera dona que va volar a l'espai, doctora honoris causa per la UPV l'any 1991; l'astrònoma, matemàtica i filòsofa Hipàtia d'Alexandria, i a la matemàtica i científica espacial, Katherine Johnson, la calculadora que va ajudar l'Apol·lo 11 a arribar a la Lluna.

Completen el llistat l'arquitecta Zaha Hadid, primera dona a rebre el premi Pritzker, considerat el Nobel de l'arquitectura; Hedy Lamarr, coautora de l'espectre eixamplat per salt de freqüència, sistema de comunicació en el qual es fonamenten tecnologies com el Bluetooth o les connexions sense fils, i la primatòloga i Premi Príncep d'Astúries d'Investigació científica i tècnica en 2003, Jane Goodall.

Elles, un model a seguir

La nòmina de científiques continua amb Margaret Hamilton –la científica que va crear els codis amb els quals va ser possible l'allunatge de l'Apol·lo 11 en 1969– i Lynn Margulis –una de les principals figures en el camp de l'evolució biològica–, que protagonitzen els vídeos guanyadors de 'De major vull ser', un concurs impulsat pel centre d'innovació Las Naves i la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (Fisabio).

En els vídeos premiats també apareixen Valerie Thomas, una científica i física de la NASA que va inventar el transmissor d'il·lusió, que va ajudar a establir les bases de la tecnologia 3D que s'utilitza al cinema o la televisió, i Letitia Geer, que va patentar la xeringa que es pot fer servir amb una sola mà.

Divendres passat, 8 de febrer, es van entregar un total de 6 premis i 2 accèssits a l'alumnat participant d'aquest certamen, que va nàixer motivat per "les enormes desigualtats entre dones i homes en tot allò relacionat amb la ciència i la innovació, segons explicaven els seus impulsors en un comunicat.

En aquest sentit, el director tècnic de Las Naves, Javier Ibáñez, destacava "la necessitat d'impulsar mesures, com aquest concurs, que revertisquen aquestes desigualtats que es veuen fortament reflectides en edats primerenques com l'adolescència".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next