VALÈNCIA. El 21 de desembre del 2018 el govern espanyol va aprovar la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) de 735,90 a 900 euros. La mesura, que va entrar en vigor a principis d’any, va despertar controvèrsia entre l’oposició i el govern, i també va desagradar alguns empresaris, que asseguraven que no podrien fer front a l’increment salarial sense acomiadar treballadors.
Sis mesos després de l’entrada en vigor de la mesura, 140.894 persones treballadores valencianes s’han beneficiat de l’increment salarial. Principalment es tracta de dones, joves i treballadors del sector agrari, tres dels col·lectius més vulnerables dins del món laboral.
Així s’extrau d’un informe elaborat per CCOO, que s’emmarca dins la campanya #QueNoTeLaJueguen l’objectiu de la qual és garantir la correcta aplicació del SMI a tots els treballadors, perquè “pot haver-hi moltes persones que estiguen cobrant per davall o que desconeguen si se’ls ha aplicat correctament”, explica Daniel Patiño, secretari d’Acció Sindical de CCOO PV. Patiño alerta que el sindicat ha detectat males pràctiques en l’empresariat, “que està fent paranys per a no fer efectiva la pujada salarial”.
Segons explica l’informe, tot i que l’increment salarial no va ser ben rebut per tothom, la mesura “s’inscriu dins d’una lògica gradual d’aplicació de l’acord subscrit per les organitzacions empresarials amb CCOO i UGT, a l’estiu del 2018, per a elevar el salari mínim dels convenis col·lectius –que cobreixen al 80% dels assalariats– a 1.000 euros mensuals el 2020”. Al seu entendre, l’acord va ser possible perquè l’increment de costs que implica la pujada de sou “pot absorbir-se per uns marges de benefici empresarial unflats, després de la profunda devaluació salarial provocada per les altes taxes de desocupació i unes reformes laborals dissenyades per a afeblir la capacitat de negociació individual i col·lectiva dels treballadors i treballadores”.
140.894 persones beneficiades
L’informe mostra que, segons les dades d’afiliació a la Seguretat Social corresponents al mes de maig del 2019, 1.468.173 persones estaven donades d’alta en el Règim General Seguretat Social; 48.299, en el Sistema Especial Agrari, i 31.811, en el Sistema Especial Treballadores de la Llar. Aplicats sobre aquestes dades, el percentatge de potencials beneficiaris de l’increment del SMI és del 9,1% al País Valencià, és a dir, un total 140.894 persones treballadores, incloent treballadors amb jornada completa i a jornada parcial.
El sector més beneficiat és l’agrari, que engloba al voltant del 20% del total de beneficiats. Si es desagrega per demarcacions, s’estimen 20.128 beneficiaris a Castelló; 74.318, a València, i 46.449, a Alacant. Si s’analitzen qualitativament aquestes dades, els qui més s’han pogut beneficiar són les dones i persones joves, amb edats compreses entre 16 i 32 anys.
No obstant això, des del sindicat denuncien que part dels increments salarials han quedat absorbits en la negociació col·lectiva per “mecanismes de compensació i absorció de certs complements salarials, en molts casos, de dubtosa interpretació de la legalitat, com, per exemple, els causals (plusos de nocturnitat, toxicitat o antiguitat)”. També han detectat la tendència a desviar els contractes a jornada completa cap als contractes a temps parcial o a portar a terme ampliacions de jornada com a condició per a aplicar la pujada salarial.
“Si no es trasllada adequadament la pujada, CCOO intervindrà, primer, a través de la negociació col·lectiva i, si no, corregirà judicialment els incompliments”, adverteix Patiño. De fet, el sindicat ha posat en marxa una pàgina web que permet comprovar si l’augment salarial s’ha realitzat adequadament a través d’un simulador, que estarà operatiu a partir del 20 de juny.
Per a CCOO PV, la pujada del SMI és un instrument eficaç per a combatre la pobresa laboral, a més de generar creació neta d’ocupació. L’informe recull que al mateix temps que el Salari Mínim Interprofessional ha crescut un 37,36% entre el 2016 i el 2019, al País Valencià les afiliacions al Règim General de la Seguretat Social s’han incrementat un 14,22%. “Una dada addicional que desmenteix la vinculació entre aquest increment i l’augment de la taxa de desocupació, tal com havia amenaçat el Banc d’Espanya”, ha assenyalat Patiño.
Destrucció d’ocupació
Tal com recull l’informe, el Banc d’Espanya i l’Airef estimaven que la pujada salarial suposaria la pèrdua de 132.000 llocs de treball, segons la primera entitat, i de 24.000, segons la segona. Des del sindicat consideren que una reducció tan important de l’ocupació hauria de notar-se en la variació anual de l’afiliació i, al seu entendre, no ha sigut així.
El nivell mitjà de baixes del Règim General en la Seguretat Social del primer trimestre va evolucionar en línia amb el de l’any passat, igual que l’ocupació neta en el cas dels majors de 45 anys, tot i que el 2019 la Setmana Santa no va caure en el primer trimestre, la qual cosa sí que va ocórrer el 2018, segons l’informe del sindicat.
L’estudi no nega que la pujada del Salari Mínim Interprofessional haja pogut destruir llocs de treball, però sí que consideren provat que no s’han destruït –ni es destruiran– al nivell que augurava el Banc d’Espanya. Fins i tot, consideren que els llocs de treball desapareguts hauran sigut més que compensats per la creació d’ocupació induïda per la millora de la massa salarial impulsada per l’increment salarial que ha beneficiat 1.200.000 treballadors.
