VALÈNCIA. La lluita veïnal contra els interessos d’un urbanisme depredador és una màxima en els moviments socials de la ciutat de València. “Als anys 90, un projecte per al llit del Túria el situava com una via d’autopistes i l’oposició ciutadana va aconseguir aturar-lo”, explica Andrés Boix, professor de Dret a la Universitat de València. El resultat: un gran corredor verd al cor de la ciutat que ha guanyat els consensos de la ciutadania i que se situa com un referent en altres països d’Europa. És un dels casos on València “va aconseguir fer les coses bé”, argumenta el professor. Ara, aquesta nova oportunitat d’actuar conforme als criteris socials i mediambientals sorgeix per al consistori valencià amb el PAI de Benimaclet.
Naix, a més, amb alternatives al PAI “jurídicament viables”, segons Boix. És una de les conclusions a les quals arriba l’estudi encapçalat pel professor de dret de la Universitat de València sobre el futur del PAI de Benimaclet i les possibilitats de reclassificació del terreny. Aquest dijous els seus responsables han presentat a l’edifici de La Nau junt amb diversos representants veïnals les conclusions d’un treball del qual ja es va fer ressó aquest diari. L’estudi xifra en 11,5 milions d’euros el cost d’una reclassificació del terreny que evitaria la construcció de les 1.345 vivendes a la zona. Per tant, parar aquesta urbanització massiva suposaria una xifra molt inferior de les previsions de l’Ajuntament, que situa l’operació en uns 20 milions d’euros.
L’estudi també inclou una altra opció: en lloc de reclassificar el terreny, reduir l’edificabilitat dels terrenys fins al 25% per a fer que es reduisca l’impacte de la urbanització agressiva. En aquest estudi, han intervingut, a més de Boix, la professora de Dret Administratiu, Reyes Marzal; també de Dret Administratiu, Clàudia Gimeno, i l’arquitecte de la Universitat Politècnica de València, Pasqual Herrero.
Benimaclet és un dels barris més vius de la ciutat de València, amb un teixit cultural i social articulat i actiu. La seua edificació massiva implicaria la pèrdua de l’última connexió al nord de València amb la seua horta i el desaprofitament d’articular una autèntica transició verda entre camp i ciutat.
La qualificació d’aquesta part del terreny com a urbanitzable es va ser efectiva amb el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) del 1988. Anys després, el PAI es converteix en l’agent urbanitzador per a construir en aquest territori. Després que el sòl s’adjudicara i canviara més d’una vegada de propietari, ara és Metrovacesa l’empresa encarregada d’executar les obres i construir les més de mil vivendes al barri en zones on es conserven horts tradicionals i autogestionats. La construcció dels nous habitatges, a més de resultar innecessària per al barri, implicaria la destrucció d’aquest patrimoni que el veïnat ja ha fet seu.
La revisió d’un PGOU obsolet
El PAI va ser plantejat per a pagar les expropiacions de terrenys de la Ronda Nord que hauria d’haver dut a terme el Ministeri de Foment, però que havia de costejar l’Ajuntament. Per a dur a terme, doncs, la reclassificació dels terrenys la quantitat que hauria de pagar l’Ajuntament estaria destinada a les expectatives patrimonialitzades d’aquest terreny. La resta, que no està urbanitzada, no caldria pagar-la. La xifra que hauria de costejar l’Ajuntament, seria, en aquest cas, els 14.305.724,16 euros.
Ara bé, aquest cost es veuria reduït en més de dos milions d’euros per les garanties amb les quals es va compensar l’Ajuntament, que el reduirien fins als 11.487.489,59 –els aproximadament 11,5 milions que remet l’estudi–. La reclassificació és l’opció per la qual advoca un dels col·lectius veïnals del barri, Cuidem Benimaclet.
De l’altra banda, l’estudi de l’equip de Boix també inclou la reducció del sòl edificable dels 0,59m2t/m2s fins a una forqueta des dels 0,25 als 0,15 m2t/m2s. Això implicaria que les 1.345 vivendes que planteja edificar Metrovacesa es reduirien fins a només 350 i es reduiria el terreny edificable fins al 25%. Aquesta seria la possibilitat per la qual es decanta, en canvi, l’Associació de Veïns de Benimaclet.
Per a fer efectiu aquestes alternatives caldria modificar el PGOU del 1988, un pla, segons Boix, “obsolet” i que respon a una ordenació i uns paradigmes econòmics i socials molt diferents dels de hui dia. “Els contexts són radicalment diferents, per això cal un replantejament de la reurbanització futura”, destaca Boix. El professor explica, de fet, que no hi ha cap necessitat del PAI: quan es va plantejar existien unes previsions de creixement de la població –en més de 300.000 persones– que no es van fer realitat.
El consistori no es pronuncia
La voluntat atrevida de l’Ajuntament per a impulsar polítiques ‘verdes’ que han manifestat en reiterades ocasions –reducció del trànsit motoritzat, conversió en zones de vianants i augment de les zones enjardinades– no es reflecteix en el cas del PAI. L’Ajuntament de València no ofereix solucions esclaridores a la situació irregular del PAI de Benimaclet. De fet, segons critiquen, fins i tot han trobat obstacles per a l’elaboració de l’estudi: no han pogut accedir a les dades d’Urbanisme sobre el procediment d’expropiació de Ronda Nord i els preus que es van fixar. És per això que l’estudi han comptat amb estimacions a l’alça a partir de les fonts municipals prèvies de les quals disposaven. Entre ells, un estudi impulsat pel secretari municipal d’Urbanisme, Manuel Latorre.
Fins ara, el consistori ha obert la porta a replantejar el pla actual i reduir el nombre de vivendes que es construirien amb la reducció del nombre de pisos dels futurs d’edificis. De fet, aquesta setmana el regidor d’Ecologia Urbana i vicealcalde, Sergi Campillo, va mantindre una reunió amb els representants veïnals on va assegurar que “estaven treballant en aquesta direcció”. Això sí, sense donar massa detalls, segons explica el president de l’Associació de Veïns de Benimaclet.
Un dels membres més destacats de l’Associació, Arturo Sanz, demana a l’Ajuntament que s’aconseguisca propulsar l’edificabilitat “mínima” que integre l’horta i el seu valor històric: els camins, les sénies i tot el sistema de regadiu reconegut mundialment per la FAO. “Que no siga el pati de paviments del Parc Central”, ha explicat.
Per la seua banda, Adrià Selabert, membre de Cuidem Benimaclet, qüestiona la posició de poder d’una empresa com Metrovacesa i la seua capacitat per a especular amb el sòl urbanitzable de València. El també estudiant de la Facultat de Dret ha destacat que la reclassificació del terreny – i la conseqüent la indemnització a l’empresa– només podria saldar-se amb un procés judicial. En aquest cas, si el plet el guanyara l’Ajuntament, al consistori no li costaria diners tornar al punt de partida i garantir que no s’edificara en aquest terrenys.
