ALACANT. El sector immobiliari comercial d’Europa, un mercat que integra grans superfícies, oficines, hotels i immobles industrials i administratius, haurà de reduir les seues emissions de diòxid de carboni en més d’un 80% des d’ara i fins al 2050 per a complir amb els objectius de l’Acord climàtic de París.
Aquesta estimació emana de les consideracions dels experts de l’estat espanyol, Alemanya, el Regne Unit i els Països Baixos que participen en el projecte CRREM –Monitor del risc d’emissions de CO2 en el sector immobiliari, per les seues sigles en anglés, finançat pel programa Horitzó 2020 de la Unió Europea– i que acaben d’acabar el seu primer informe, en aquest cas relatiu als edificis comercials.
“Hi ha una preocupació enorme en els inversors i les grans empreses per saber quant han d’invertir en la renovació de les propietats comercials perquè siguen eficients en l’àmbit energètic” i, així, complir amb els requisits d’emissions de carboni, segons ha afirmat, en una entrevista a EFE, la catedràtica d’Economia Aplicada en la Universitat d’Alacant Paloma Taltavull.
La política europea contra el canvi climàtic s’articula entorn de l’Acord de París, que té com a objectiu evitar que l’increment de la temperatura mitjana mundial supere els 2 graus centígrads respecte als nivells preindustrials i que cerca, a més, promoure esforços addicionals que facen possible que el calfament global no sobrepasse els 1,5 graus centígrads.
Això implica que el sector immobiliari comercial podrà emetre com a màxim la quantitat total de 24 milions de tones de diòxid de carboni des de hui fins al 2050. Però, “al ritme actual d’emissions, aquesta xifra s’haurà aconseguit el 2039, segons les nostres previsions”, ha apuntat Taltavull, investigadora principal del projecte a l’Estat, juntament amb els experts Raúl Pérez i Francisco Juárez.
Per a previndre un augment de la temperatura global per damunt dels 2 o els 1,5 graus centígrads, s’estima que les emissions de CO2 haurien de reduir-se un 78% i un 91%, respectivament, des d’ara i fins al 2050.
A més, el 40% de l’estoc complet d’edificis a la Unió Europea haurà de ser sostenible dues dècades abans d’eixe termini, el 2030, segons els acords internacionals, ha indicat Taltavull. La situació actual, no obstant això, es caracteritza per un parc d’edificis que, bàsicament, es va construir en la dècada dels cinquanta i seixanta del segle XX i que ha de ser renovat en matèria d’eficiència energètica, la qual cosa comporta un important desemborsament econòmic; “la qüestió és quant”, ha exposat la catedràtica.
“Estem calculant el número d’aquests edificis comercials, perquè no existeix un cens, i aplicarem a aquesta tipologia d’immobles una base de dades molt potent de costs de rehabilitació energètica que ja realitzem en un projecte anterior” i que determina la capacitat que tenen les innovacions tecnològiques en la construcció per a disminuir les emissions de diòxid de carboni, ha dit.
Els experts del projecte CRREM, que va començar el 2018 i que durarà fins al 2021, plantegen desenvolupar una eina per a les empreses que estimarà les inversions necessàries per a reduir les emissions en els edificis comercials, la qual cosa permetrà a aquestes calcular la rendibilitat o no d’eixe procés inversor i, en funció d’això, decidir si continuen utilitzant o no els seus immobles.
“La nostra informació donarà certitud al mercat perquè les empreses podran analitzar el risc d’actius obsolets (energèticament) en el sector immobiliari comercial” i “reassignar inversions en edificis més eficients des del punt de vista energètic”, ha concretat Taltavull.
Al voltant d’un 40% del volum total d’emissions de CO2 que es registra en l’actualitat procedeix dels edificis. D’eixe percentatge, entre el 23% i el 24% té el seu origen en habitatges residencials i la resta, en immobles comercials, ha especificat.
En la seua opinió, les innovacions tecnològiques incorporades a la construcció per a captar i reduir les emissions de CO2 seran més assequibles en preu. “El sector públic no té diners per a fer eixes renovacions” i, de moment, ha de ser el mateix mercat el que les duga a terme, segons Taltavull, per a qui, no obstant això, hauria d’haver-hi incentius des de l’Administració, entre els quals ha citat la possibilitat de beneficiar-se de desgravaments fiscals per invertir en eixe àmbit.
