Aquest diumenge 28 d’abril els valencians i les valencianes estem cridats a una doble cita electoral. Els vots de més de tres milions de persones influiran en la configuració del futur govern espanyol i definiran el pròxim Consell de la Generalitat. Si bé les eleccions generals són importants per a l’evolució del país, els comicis autonòmics –que per primera vegada coincidiran amb l’elecció del president espanyol– són els que marcaran d’una manera més directa la vida del poble valencià.
En aquests 15 dies de campanya electoral els partits polítics que concorren a les autonòmiques han dibuixat el País Valencià a què aspiren. Amb matisos, els partits de l’anomenat bloc d’esquerres –PSPV, Compromís, Podem, Esquerra Unida i Esquerra Republicana– i del bloc de les dretes –PPCV, Ciutadans i Vox– han presentat el seu model de societat per als quatre pròxims anys.
Segons les propostes de cada partit i de cada bloc –s’albira impossible un govern monocolor tant d’esquerres com de dretes–, del resultat que isca de les urnes aquest diumenge dependrà que la societat valenciana seguisca avançant o faça un salt enrere. Com a mínim, fins al 2015.
El Botànic ha esdevingut una forma de govern que ha propiciat, sense dubtes, una societat valenciana que ara és més justa que fa quatre anys. És més equitativa, és més social, ofereix més oportunitats i ha fet un pas endavant en la defensa de la cultura i la llengua pròpia. Un govern que ha fet apujar considerablement l’honorabilitat d’unes institucions saquejades pel Partit Popular i que ara són exemple de bon govern a Europa.
El govern del Botànic ha tingut mancances, sí. El govern bipartit del PSPV i Compromís no ha fet tot el que va prometre. I algunes coses no s’han fet com es va dir que es farien. L’alternativa, però, és tornar almenys al 2015.
Coneixem les polítiques del PPCV. Quan s’erigeixen en defensors de la llibertat educativa i lingüística ja sabem a què fan referència. Llibertat per a estudiar en castellà i anar a centres educatius privats pagats amb diners públics. Però no oblidem CIEGSA o tots els xiquets i xiquetes que no han pogut estudiar en valencià. Són, també, els qui van tancar la televisió pública i que ara no dubtarien a tornar a clavar tisorada. I aquest és també el model que proposa Ciutadans; vestits amb altres paraules i colors, però amb el mateix rerefons.
Davant d’aquest escenari, en les urnes el 28-A es triarà entre continuar progressant en l’autogovern, en la defensa de la identitat, la cultura i la llengua pròpia, la gestió responsable del nostre territori i la construcció d’un model productiu que protegisca l’empresa valenciana o, per contra, tornar als designis de partits subordinats a Madrid que la principal proposta de campanya ha sigut defensar la unitat i la uniformitat d’Espanya. En definitiva, cada vot dipositat aquest diumenge servirà per a seguir avançant en el canvi iniciat o, per contra, tornar a un passat que coneixem massa bé.
