Des del país veí, aquell que tot i els nostres esforços ens continua governant, ens arriben dards enverinats que contenen una alta dosi d’elements que ens fan sospitar el pitjor. El govern autocràtic del PP i el seu cabdill Mariano Rajoy, anuncien ara una reforma de la llei de bases de règim local i de la llei electoral, que suposaria que el partit més votat a les eleccions municipals governaria el municipi. Així, proposen atorgar l’alcaldia a la formació que supere el 40% dels vots, contradir així la norma que actualment es fa servir de la llei d’Hondt i aprofitar la històrica disgregació de l’esquerra i la fèrria disciplina dels votants de dretes.
Ja fa temps que no ens sorprenen les decisions centrades i unionistes del govern espanyol, i ara tampoc. A més, a tot açò cal sumar l’eterna ambigüitat del PSOE (qui tampoc veu desgavellat el tema). Tot aquest còctel fa que les eleccions autonòmiques i sobretot municipals del 2015 prenguen un to més interessant que mai. A ningú li escapa que la por pels últims resultats i enquestes que s’ha instaurat al PP fa que aparega la vessant més ultraconservadora de la seua ideologia. Però evidentment no podem entendre una regeneració democràtica que s’aparte tant del sentit inherent a la paraula democràcia. On quedarà la pluralitat, el debat, la participació…? No, definitivament aquesta regeneració democràtica té més de perpetuació que de renovació i a això, òbviament, diguem no.
