Encara més fonamentalista ha estat l’atac des del Govern espanyol, ja que han engegat tota la maquinària executiva, legislativa i jurídica per fer front a la voluntat democràtica de tot un poble per poder expressar-se. Així, i mostrant una actitud com a mínim paradoxal, han mogut fins i tot el Consell d’Estat, un òrgan ‘consultiu’ que ha fet saber immediatament (què haguera passat si la resposta no era la que volien) el seu rebuig envers la ‘consulta’ catalana, tot un despropòsit. Ens costa imaginar els apoltronats assessors del Consell movent ràpidament els fils per evitar que s’encete un procés democràtic que ha demostrat sempre la seua civilitat i intel·ligència. Sense dubte, una celeritat estranya i pràcticament inexistent en qualsevol altra qüestió, i en qualsevol procediment que habitualment es planteja davant el Tribunal Constitucional, que tarda mesos i mesos, quan no anys sencers, en resoldre centenars de recursos d’emparament sobre els drets fonamentals que plantegen els ciutadans, i que en 24 hores ha acordat la suspensió de la llei de consultes del Parlament de Catalunya i el decret de convocatòria per al 9N.
Però no podem oblidar que aquesta és l’actitud que mostra i mostrarà el conservador Estat espanyol davant la voluntat dels pobles que actualment en formen part, i que desitgen recuperar la llibertat que les armes i la voracitat colonial espanyola els van furtar. Perquè amb el procés català, i fa molt poc l’escocès, hem assistit a una reacció furibunda que naix dels fonaments en què està construïda Espanya, l’Espanya retrògrada, obscura i incapaç d’evolucionar d’un passat que continua representat en cadascuna de les administracions. Una Espanya avorrida, que no respecta la pluralitat, la diferència, que s’entossudeix en marginar-se a la dreta més absurda, que fomenta la incultura, el classisme, la riquesa de molt pocs envers el repartiment de la cultura; una Espanya que esquartera el seu territori, destrossa els seus paisatges…en definitiva, una Espanya de la qual ningú en voldria formar part, i això és el que demanem, decidir com volem la nostra terra i que no decidisca per nosaltres algú incapaç de defensar la seua.
Hom pot pensar que fixar la mirada en Catalunya i en els processos d’altres pobles ens allunya de la realitat actual del nostre País Valencià, i no estarà exempt de raó. Tanmateix, hui assistim a la representació en directe del que ens podem trobar quan el poble valencià decidisca encetar un procés semblant, perquè el País Valencià roman a l’espera del canvi i que ningú dubte que arribarà. La nostra realitat és la que és. Ara, assistirem privilegiadament a l’espectacle i algun dia serem nosaltres els protagonistes, perquè som molts els que somniem en una terra lliure i que ningú dubte que la farem realitat.
