No contents amb això, i mostrant una clara actitud desafiant, la consellera Maria José Català, que recordem s’avergonyeix per parlar valencià (la llengua de sa mare) en públic, desafia amb actitud gallarda la institució i es persona com la gran adalil dels valencians, de la seua llengua i de l’Estatut d’Autonomia. Seria curiós analitzar quina és la part del nostre Estatut d’Autonomia que defensa el PP valencià, què és allò amb què està d’acord i en quins casos recorre a aquest com a defensa, perquè si el punt 8 de l’art. 6é i l’art. 41 l’Estatut d’Autonomia, reconeix l’AVL com a la institució normativa de l’idioma valencià i aquesta reconeix la unitat de la llengua, junt a les Universitats públiques de la nostra àrea lingüística i resta del món cientifícofilològic, no sabem quina part de l’Estatut ens hem perdut.
Lluny però d’entrar en la voràgine que volen crear amb tot açò, preferim pensar en l’escena que es podria representar en el moment que la senyora Català presente la seua defensa a la RAE, si és que ocorre. Pensem en aquella pomposa cambra, atapeïda d’insignes lingüistes, que ornen les sales de les seues cases amb multitud de premis per la seua carrera i obra; apoltronats, contenint amb esforç l’esclat de riure en alguns casos i la fura en altres, escoltant els arguments, polítics, que la incapaç consellera els transmet. Pensem com mostraran la sorpresa per la manca de contingut científic del discurs, pels ridículs arguments exposats i com Maria José comença a minvar, estrepitosament, amb la vergonya cobrint d’un roig odiat la seua cara, mentre s’adona que en qüestions de llengua, potser no s’hi fica mai més.
Tanmateix, no podem deixar de pensar tampoc que aquesta dona, que no para de fer el ridícul allà on va, és la representant dels valencians i valencianes a la Conselleria d’Educació i Cultura. Per això, el sentiment de rebuig que ens crea és la conseqüència lògica de sentir-nos representats per gent tan poc vàlida. On queda la humilitat que se li suposa a un càrrec públic? Què se n’ha fet de la confiança amb les institucions científiques? Què passa amb el respecte als qui en saben més que tu?
Ens adrecem a vostè senyora consellera, faça un favor a la cultura i a vostè mateixa, i deixe immediatament la política, definitivament no hi serveix, dimitisca!
