Per això, volem destacar dos fets que pensem que poden reflectir perfectament el que intentem dir amb aquestes paraules. Per una banda tenim l’avantprojecte de la Llei de senyes d’identitat que va fer públic el govern valencià divendres 24/10. De fet, aquest document sembla un aval per justificar el que estan fent, ja que podem dir sense por a equivocar-nos que, entre altres coses, l’AVL ja fa temps que no té cap credibilitat dins l’esquerpa cova popular ni, per altra banda, aquells que creiem en els acadèmics i fem servir l’estatutària nomenclatura de País Valencià, rebem cap tipus de subvenció pública per fer difusió de la nostra llengua, ho podem ben assegurar… De fet, el reconeixement a la RACV (quina bogeria) és una mà estesa al GAV, grup que defensa sense escrúpols tot el que diu aquesta entitat del despropòsit, que no té cap fonament científic, només ràbia i odi. Trobem per tant, un fort lligam entre els qui volen fomentar l’odi i oloren a violència com el GAV i qui defensa les seues teories absurdes fent ús de la majoria absolutista de què disposa, tot un xec en blanc.
Tot l’abans esmentat, provoca indiscutiblement el segon fet de què volem fer-nos ressò. I és que, els pares de Guillem Agulló, farts de les concessions que reben els grups feixistes, s’han vist obligats a remetre una carta al nostre diari que, com no podria ser d’altra forma, vam tindre l’honor de publicar. Que ningú s’equivoque, el dolor que Carme i Guillem senten com a pares des de ja fa més de 20 anys no el superaran mai. Ara bé, el que fa el govern valencià consentint i no denunciant els grups que es vanaglorien de la mort del seu fill és llançar sal a una ferida que sempre estarà oberta, i això, si prové d’una institució que ens representa a tots els valencians i valencianes, ha de ser necessàriament rebutjat per tothom.
Dit açò, entenem que segurament l’avantprojecte que proposa el PP no anirà endavant, perquè canviar l’Estatut requereix dos terços a les Corts Valencianes i és difícil que ho aconseguisquen. Tanmateix, la reguera de fets esdevinguts durant les setmanes posteriors a la celebració del 9 d’Octubre, demostren el tracte de favor que reben els grups de l’odi al País Valencià, per part de les institucions públiques i el govern ‘democràtic’ que va votar el poble. Potser no és un secret per a ningú, potser creem un estat d’atenció, per altra banda innecessari en aquests moments tan durs, potser tot siga un crit desesperat del PP i una amenaça innòcua…potser sí. Però si tenen la més mínima intenció d’encabir aquests grups en l’Estatut d’Autonomia valencià, serà l’hora de dir definitivament prou i fer servir tota la força que la democràcia ens cedeix per a evitar-ho.
Ja ho deia Estellés: “No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu”. Fem-li cas.
>
