Diari La Veu del País Valencià
Per una vertadera RTVV pública i en valencià
Ja fa un any que la RTVV posava fi a les seues emissions i els nostres dispositius, tant de televisió com de ràdio, passaven a un negre vergonyant i a transmetre un silenci inquietant. I ho feia, com tothom sap, per la decisió unilateral del govern de la Generalitat Valenciana amb el seu president Alberto Fabra al front. No és fàcil oblidar les darreres hores d’emissions, amb personatges fins aleshores vetats a la televisió com Beatriz Garrote o líders polítics de l’oposició com Mònica Oltra o Ignacio Blanco, entre d’altres. És més, hem de fer tot el possible per no oblidar que és aquesta la RTVV que volem i la que hauríem hagut de tenir sempre.

Les raons amb què Fabra va justificar la terrible decisió s’han demostrat falses, perquè ara per ara, la RTVV continua costant diners públics als valencians i està més que demostrat que amb els diners que els governants han balafiat corruptament podríem mantenir dignament uns mitjans de comunicació amb la nostra llengua competents i de qualitat, i no solament de ràdio i televisió.

Però amb la perspectiva d’aquest any en blanc, (o en negre, o en blau…) la societat valenciana ha de donar un pas endavant i exigir una RTVV plural, imparcial, de qualitat i sobretot que es vehicule a partir de la llengua dels valencians . A ningú se li escapa que tret de la darrera setmana, quan el jou pesava sobre la feina dels treballadors de RTVV perquè la decisió del govern ja era ferma, la RTVV es va caracteritzar sempre per la poca qualitat en les seues emissions i, per descomptat, l’escassa presència del valencià en pràcticament tots els continguts. Un mitjà de comunicació ‘públic’ que entre altres coses respectava la vergonyosa llista de paraules prohibides d’Amadeu Fabregat; un mitjà manipulat que fins i tot silencià l’accident de metro més greu que ha patit el nostre país en tota la seua història, preocupat com estava per la visita del pontífex i d’aparèixer en les fotos amb el Papa… en definitiva, una RTVV que no volíem perquè no la sentíem nostra, sinó d’aquells molestos polítics que la feien servir com a altaveu per a la seua propaganda. Paradoxalment, hem d’agrair al PP que ens haja mostrat tan clarament tot allò que no hem de fer si finalment els valencians podem comptar amb uns mitjans de comunicació públics.

Com no podria ser d’altra forma, no podem oblidar de cap manera la resposta cívica que la ciutadania ha expressat des del principi amb el cas Canal 9. Un crit honest i una mostra d’expressar-se que ha de ser respectada i valorada de manera justa. No podem oblidar el suport que, a pesar de la penosa tasca realitzada, van rebre els treballadors de la RTVV per part de la ciutadania valenciana. Perquè el malestar per la patètica programació que oferia el nostre ens, es va transformar de manera inversament proporcional, en un suport incondicional cap als professionals desnonats, perquè sense dubte el poble valencià compta amb ells per fer la Ràdio Televisió pública que demana la societat valenciana. I tindran la confiança del poble perquè van demostrar la seua capacitat de fer les coses ben fetes quan es van veure alliberats de la pressió política. I és a partir d’aquesta llibertat informativa que han de ser capaços de garantir una informació rigorosa i plural, uns continguts que difonguen la nostra cultura, una programació ajustada al perfil social de la nostra terra i no manipulada constantment pel poder eventual de qui governa. I com no, la RTVV ha de garantir, perquè estatutàriament i responsablement és exigible, que s’emeta amb el respecte a la realitat lingüística del nostre país, que no és altra que donar suport a la llengua que malgrat estar sotmesa i ofegada continua essent la llengua dels valencians, la nostra llengua.

Ah, i TeleRus i l’anunci d’una nova RTVV, pura fal·làcia, altra…

Comparteix

Icona de pantalla completa