En ambdós casos però, es troba l’ombra corrupta arreu de la seua carrera política. Els dos personatges simbolitzen com ningú el tipus de polítics patètics que han conduït el nostre país a una crisi institucional i econòmica devastadora. Gentola que ha fet servir la política per enriquir-se (presumptament en el cas de Cotino), per gestionar un poder que els va atorgar el poble i que l’han fet servir contra ell; uns polítics de baix nivell i nuls valors que han estat més preocupats per furtar (presumptament en el cas de Cotino) que per governar… en definitiva, un model que ha de desaparéixer definitivament de la política valenciana i de la societat en general. I, a més, volem destacar la humiliant petició d’indult que féu Carlos Fabra al govern espanyol, el qual assetjat com està per la corrupció, va decidir no donar-li-la i evitar així una reacció massiva que en res afavoriria la imatge del partit de cara a les eleccions de maig del 2015.
Però com deia Ovidi a la seua cançó Tot explota, pel cap o per la pota: “Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”. Efectivament, i com no pot ser d’una altra forma, no en tenim prou amb aquesta setmana gran. Tothom està d’acord que el judici i posterior sentència a Carlos Fabra ha deixat un regust amarg dins de la societat civil valenciana, ja que esperàvem molt més d’una sentència que ha arribat després de massa anys i, a més, desoint la petició de la Fiscalia de 13 anys per a l’expresident de la Diputació de Castelló. Tanmateix, i en una demostració de respecte a les institucions i al procés judicial, el poble ha acceptat tan tèbia pena. Doncs bé, ara toca que l’ona expansiva arribe a tots aquells que han seguit els models de Cotino i Fabra per a fer política, toca omplir les garjoles que els corresponen, no les que trien, de lladres de l’erari públic.
El resultat de tants anys d’aquest tipus de gestió l’estem patint els valencians i de manera extremadament dramàtica. Per això, demanem una proporcionalitat en les penes directa a tot el que han furtat, perquè la sentència que dicte el poble valencià contra personatges com Fabra, Cotino, Camps, Costa, etc., ha de ser extremadament dura. Ningú ha de perdre de vista que el País Valencià ha sigut el banc de proves del Govern espanyol, el lloc on han enviat tota la deixalla per a poder gestionar-lo amb garanties centralitzadores, sense crítiques, sense impediments. Per això ens cal una resposta proporcionada a dita estratègia i fer veure que, a pesar d’ells, continuem defensant la nostra terra i els nostres símbols amb la passió i la força que ens dóna l’estima innegociable pel nostre país.
