A Maria José Català i la seua arrogància manifesta, només els queda assumir el fracàs i abandonar la Conselleria d’Educació i Cultura hui mateix, sense demora. I ho ha de fer perquè ha aconseguit el rebuig de tota la comunitat educativa de l’escola pública valenciana representada en les AMPAs i Consells Escolars, el rebuig d’Escola Valenciana, de l’AVL, de les universitats públiques, dels sindicats educatius… i tot amb l’excusa que són els pares els que han de decidir en quina llengua volen educar els seus fills. Però qui pensa aquesta dona que forma aquests col·lectius? Qui pensa que està darrere de les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes? És que es pensa que la societat està tan cega que no se n’adona? No pot estar ni un segon més defensant el dret a l’Educació Pública perquè fonamentalment no hi creu, ha de desaparèixer del mapa polític valencià en un exercici, ja no de regeneració democràtica, sinó d’higiene democràtica, perquè l’únic que ha sigut capaç de garantir l’equip de Maria José Català és que els alumnes valencians continuen anant a exercir el seu dret a l’educació pública en unes condicions, direm per no dramatitzar, lamentables.
Dit açò, potser hauríem de començar a valorar seriosament qui és el que ha de prendre decisions pel que fa a l’Educació. El temps ha demostrat que els partits polítics han imposat a partir de les seues majories, tantes lleis d’Educació com pràcticament legislatures. I ho han fet pendents dels seus interessos i sense tindre en compte que el procés educatiu serà fonamental per al desenvolupament del país. Hui dia, la política educativa està plena de personatges sinistres que apliquen interessos polítics i ideològics a l’Educació, cosa que perjudica clarament el sistema i crea ciutadans segons el perfil polític de la llei. Potser és l’hora de plantejar que la millor de les polítiques educatives l’han d’executar aquells que en saben, aquells que hi conviuen cada dia, els qui fan de la seua feina un esforç continu per educar. Escola Valenciana i totes les entitats i col·lectius que han lluitat contra aquesta consulta (no volem oblidar ningú), han demostrat que saben què és l’educació, perquè la defensen cada dia, a cada moment, perquè en formen part, perquè són els primers interessats que el procés educatiu dels alumnes garantisca l’èxit educatiu… en definitiva, perquè viuen l’educació. A tots, felicitacions i moltes gràcies pel gran favor que heu fet al País Valencià, per favor, no defalliu.
