Compromís, Bloc i ERPV?

Han saltat les alarmes! L’enrenou que s’ha creat entre part dels sectors progressistes del País Valencià, arran de les notícies que parlen d’un possible acord entre ERPV i Compromís, mostra una vegada més la inseguretat patent i la falta de confiança política, gairebé ja inherent, que els votants progressistes, nacionalistes i/o sobiranistes mostren a cada possibilitat de canvi que apareix. Ja escoltem campanades de catalanisme, de Països Catalans, de sectarisme, ja es parla que és l’única eixida que té ERPV si es vol presentar… en definitiva, que al País Valencià un mer acostament per a buscar un possible acord del valencianisme polític en diferents opcions, que ajude a fer fora el PP del màxim número d’institucions públiques, és un error, o com a poc un fet que mereix que tornen a aparéixer els odis d’una batalla que ja no té cap sentit.

Políticament, aquest acostament i possible acord tindrà necessàriament un efecte positiu per al País Valencià. ERPV té un determinat suport al nostre país, de fet si ERPV ja haguera format part de la coalició Compromís al 2011, aquesta hauria aconseguit dos diputats més si haguera estat capaç de sumar els vots d’ERPV. Aquest fet, que alguns consideraran irrellevant, és fonamental per a poder dur endavant un projecte coherent de País Valencià que garantisca un millor futur per a la nostra terra, perquè són dos representants que pensaran, debatran i votaran a les Corts en clau valenciana, i això mai pot ser un fet irrellevant. A més, el projecte d’ERPV es basa en el municipalisme, i per als qui pensem que la distribució administrativa actual és poc respectuosa pel que fa als nostres municipis i comarques, açò és fonamental. Simplement es tracta de veure què és el que pot afavorir més directament el nostre país i després posar tota la voluntat política que calga per arribar a acords.

Hui, el País Valencià viu una de les etapes més tràgiques de tota la seua història. Per això, els partits de progrés, els que fomenten el valencianisme i les seues senyes d’identitat històriques, han de ser capaços d’arribar a enteses i crear sinergies que els permeten reconstruir un país que tanta política destructiva ha assolit. La política és la manera de governar el futur d’un poble, l’art de buscar solucions a problemes comuns d’un nucli social i per això els representants que els electors escullen han de ser capaços de trobar allò que els uneix i discutir les possibles desavinences. No ens ha d’importar si ERPV i Compromís pacten abans o després de les eleccions, si ERPV passa a formar part de la coalició, o si ERPV arriba a algun tipus d’acord amb el Bloc, principal partit de la coalició,…

Perquè per a reconstruir el nostre país cal molt més que sigles, cal una ferma voluntat política per derrotar el PP, saber refer tot els serveis públics que el govern ha privatitzat, cal en definitiva una profunda reestructuració institucional feta, creada i executada per valencians i sempre des del respecte a la nostra llengua i la nostra cultura. I per a això calen acords entre les forces polítiques del valencianisme, superant les diferències històriques i cooperant per un País Valencià nacionalment lliure.