Evidentment, l’aparició de Podemos (com la recent victòria electoral de Syriza a Grècia) és una bona notícia estatal per a la democràcia, per a la tan anhelada regeneració i per a fomentar un debat polític de nivell. Una proposta, que molts ja l’han definida com a ambigua i simple, o fins i tot demagògica, però que es fonamenta sòlidament en el fet que els problemes amb què ens estem trobant hui dia estan provocats per una nefasta gestió dels representants democràtics i per la corrupció generalitzada que hem patit durant tant de temps. Que no ens enganyen, la demagògia la fa qui promet coses irracionals per estimular els qui els han de votar, però després no les acompleixen. I hui, Podemos ha proposat evidències, no irracionalitats. És a dir, amb el seu discurs no hi fan demagògia, sinó que assenyalen els qui han fet quelcom més greu: balafiar els diners públics. Per tant, la seua candidatura i proposta és necessàriament lícita i haurà de ser el poble qui els vote si creu que realment són capaços de fer el que prometen.
Dit açò, perquè no quede cap dubte de la nostra voluntat democràtica de participació, Podemos està demostrant a cada passa que dóna que no serà capaç de solucionar els problemes que fa ja massa temps que patim els valencians. Potser semble que defugim la realitat quan demanem a partits com Podemos que es pronuncien en temes tan importants per a nosaltres com la llengua, o el nostre dret a l’autodeterminació, però no volem viure un altre acord de màxims com al 1978 i volem escoltar i llegir al seu programa quina és la seua proposta, perquè el que hem trobat només sona a grandiloqüència i no a garantia. I és que pel que fa a la llengua només trobem una referència al punt 3.5 del seu programa en què diu: “…Implementació en els plans educatius de ferramentes que fomenten la innovació, el pensament crític, els processos creatius i l’educació professional, i que garanteixin la defensa de les llengües minoritàries a nivell europeu” , res més que el que diu també la UE o l’actual ordenament jurídic estatal i autonòmic, però garanties d’aplicació real i d’igualtat lingüísitica cap. També diuen al punt 5.7 que respectaran el “reconeixement del dret dels diferents pobles d’Europa a constituir-se com a tal i decidir democràticament el seu futur.”, restaria per veure si deixen decidir els pobles o no.
Definitivament amb Podemos cal ser ben clar. De cap manera s’ha notat una sensibilitat en el seu discurs cap a un poble que històricament ha sigut assetjat, fins i tot militarment (no cal oblidar-ho mai), per l’Estat espanyol. És evident que els arguments d’urgència de Podemos han sigut construïts des del punt de vista de la unitat del conjunt de l’Estat espanyol i des de la distància amb els pobles que demanen el seu reconeixement com a Estat. I açò, per a nosaltres, és un menyspreu evident cap a la nostra voluntat. Perquè mai hem negat que a la política sempre hi ha urgències i prioritats, però també hem de ser conscients que hi ha drets que van molt més enllà de tot aquest ball de xifres i que per a nosaltres són fonamentals. Ja no és suficient amb què ens posen Al Vent al seu míting, ni que deixen caure País Valencià de tant en tant, perquè tot açò fa tuf a oportunisme i d’això, al nostre país, ja n’hem tingut prou.
Des de l’aparició de Podemos (no ens ix de cap manera Podem, ho lamentem) hem romàs pacients el moment en què poder escoltar dels seus líders que alguna cosa s’ha de fer amb els pobles sense estat que actualment formen l’Estat espanyol. Però, malauradament, no ho hem escoltat i haurem de continuar construint el nostre país amb constància, paciència i il·lusió, i donant suport a aquells que miren des de tot arreu cap al País Valencià i no des del País Valencià cap al centre de bona part dels nostres problemes.
Per cert, l’anomenada “casta” espanyola, contra la que creix Podemos, mai ha fet realitat un Estat espanyol plurinacional, plurilingüístic i pluricultural, on es respecte clarament la unitat lingüística del català-valencià i en què se’ns tracte als catalanoparlants de tot el nostre àmbit lingüístic, com a ciutadans de primera. Es mullarà algun dia Podemos? De moment ahir, a València, no va llançar cap missatge sobre aquesta injustícia sociolingüística. Ho aclariran els cercles valencians de Podemos abans del 24 de maig?
