Hui no ens calen introduccions, ni presentacions, obviarem l’estructura lingüística del text i mamprendrem a picar les paraules al document buit, amb cura però, perquè no ens traïsquen els sentiments i fem servir mots no apropiats. Respectarem el registre, la normativa que regeix la nostra llengua, farem servir els recursos del llenguatge intentant elaborar un text que resulte interessant per als lectors. A més, respectarem les crítiques dels qui no n’estiguen d’acord i agrairem les mostres de suport, i tot, des de la humilitat i l’acceptació de l’error, perquè això és el que fa qui estima la seua llengua, l’eina de comunicació fonamental d’una cultura, que sinistres personatges com l’alcaldessa de València s’entossudeixen en eliminar.
No ens fa cap gràcia contemplar la figura d’un càrrec tan representatiu com l’alcaldessa de València fent un espantós ridícul davant tot el món, i més, quan el vehicle que fa servir per comunicar-se és la llengua de tots els valencians, no només dels valencianoparlants, la llengua de tots els valencians perquè així és
per definició. Un espectacle grotesc, sense cap tipus de rubor per la seua part i lamentable en tractar-se d’un acte tan important per a una festa tan representativa com són les Falles valencianes. Amb la seua actuació, Rita Barberà i el PP valencià han posat de manifest quin és el seu respecte per la nostra llengua, com
notem amb la proposta de modificació de la Llei de Senyes d’Identitat, que vol encabir, a qualsevol preu, entitats de nul·la validesa acadèmica i científica, en una mostra més d’una manera de fer política que ha esdevingut nefasta per als interessos del País Valencià. Tot plegat, un resum del que han estat els que esperem siguen els darrers anys d’aquest personatge al capdavant del cap i casal, un despropòsit constant protagonitzat per una alcaldessa més interessada en airejar els cabells, somrient ufanosa sense vergonya als vítols dels seus deixebles, mentre davall la seua supervisió es destruïa la vida d’un barri o s’ignoraven les responsabilitats per la mort de 43 persones i les ferides d’altres 47 en l’accident de metro més fatal que ha patit mai la nostra ciutat de València.
No queda cap racó ja de la nostra consciència que puga disculpar una actuació tan lamentable. És evident que Rita Barberà és una incompetent lingüística, i tenint en compte el càrrec que ocupa, i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) que ens empara, podem dir sense por a equivocar-nos que no està capacitada lingüísticament per a vetllar pels interessos d’una ciutat articulada per dues llengües. I no ho està perquè no és capaç de fer ni un breu discurs fent servir la llengua pròpia, la que no ens han forçat a usar, del poble valencià. No podem acceptar tampoc unes disculpes cínicament preparades, castellanament expressades, i engalanades amb un perfilat somriure que amaga una condescendència insultant. No les acceptem perquè no ens les creiem, perquè no és al món faller i als seus companys a qui ha de demanar disculpes (
com es veu a la declaració) sinó a tot un poble que està fart de tantes i tan intenses agressions; no podem acceptar que intente, a més, fer broma mentre s’acomiada entre rialles orgullosa d’haver creat un nou mot, perquè tot açò ens remou les entranyes i ens estreny el pit tan fortament, que hem de recórrer al més profund del nostre civisme per no rebel·lar-nos amb la proporció que el fet es mereix. El somriure de Rita és la vergonya del nostre poble, perquè representa nítidament a quin tipus d’individus hem cedit la responsabilitat de gestionar el nostre futur.
