Dit açò, entenem que no podem obviar l’actitud dels representants del partit que malgoverna el País Valencià des de fa 20 anys. I és que, en una altra mostra del seu patent i quasi nul respecte per la nostra llengua, i la manca flagrant de talent polític amb què ens corprenen habitualment, alguns representants electes del govern municipal de la insuportable Rita Barberà lluïren en la primera mascletà de l’any faller unes xapes on es podia llegir la frase: ‘I love caloret faller’. Açò, que a algú li pot semblar un acte divertit, ens resulta tremendament ofensiu perquè l’única resposta digna que podien haver tingut els esmentats individus és proclamar als quatre vents el seu rebuig a l’actuació de l’alcaldessa. A més, caldria que tingueren la valentia de demanar que abandone definitivament el despatx de l’Ajuntament de València, des d’on tant de dolor ha generat, i que marxe immediatament amb la cara mirant, fixament, un sòl públic que mai ha merescut xafar. Perquè aquesta dona, des de les emblemàtiques Torres de Serrans, va protagonitzar un acte tan lamentable i nociu per a la imatge del nostre poble, que no es mereix estar ni un segon més ocupant cap lloc públic. És indigna la seua incompetència lingüística i la dels companys que amb la famosa xapeta li han donat suport, però tampoc volem perdre de vista que tot açò és un fidel reflex de quines són les seues senyes d’identitat que tan cínicament volen defensar en la cambra dels representants de tots els valencians.
Des de La Veu del País Valencià no volem callar. Mai hem amagat que per a nosaltres la llengua és un tret fonamental per entendre el tarannà del nostre poble, un robust pilar des d’on s’ha bastit la nostra cultura, la nostra manera de fer les coses i d’entendre la vida. I per això no volem que l’horda d’incapaços polítics que envolten la indigna alcaldessa tinguen la barra de mofar-se en la nostra cara, de fer broma del seu maltracte a una llengua que habitualment no usen. Per a nosaltres amb la llengua no es juga, i menys encara si ho fan uns individus que presumeixen de ser valencians mentre estenen obedients la catifa roja als interessos dels representants del govern espanyol. A nosaltres no ens fa vergonya parlar la nostra llengua perquè amb ella estimem, pensem, treballem, plorem, gaudim… però amb ella també som capaços d’expressar la nostra força, la nostra ràbia, el nostre més ferm rebuig a les agressions i a les provocacions. Que no ens toquen la llengua perquè no permetrem que l’embruten més amb els seus estúpids espectacles.
