Algú hauria de dir als representants polítics de l’actual govern del PP, que aquest tipus de reconeixement està molt per sobre de qualsevol actitud manipuladora i absurda, i que Ovidi pertany al poble valencià, independentment de la representació eventual que estiga ocupant les institucions valencianes. És més, gosem dir, sense por a equivocar-nos, que Ovidi Montllor representa més honestament el tarannà valencià que no la colla d’incapaços polítics antivalencians que es nega a fer-li l’homenatge que es mereix, perquè vessades de la seua boca, les paraules ens acosten, mentre ens acaronen, les flaires i colors de la nostra terra, la llum, la vida i també les misèries d’un poble que ara canta a Ovidi trist però orgullós del cantautor alcoià. En Ovidi reconeixem el País Valencià fester i actiu que tots desitgem, mentre que en aquells que es neguen a retre-li un merescut homenatge, només reconeixem la vergonya que ens produeixen les seues actituds i la seua dèria per destrossar una terra que no els pertany i que mai han merescut.
Com Ovidi, nosaltres també som “fills de família molt humil”, i des de la humilitat més sincera i profunda volem retre homenatge a qui va dur, a la Samarreta, el seu País Valencià per tot arreu. Per això, volem oblidar per un moment totes les agressions que patim els valencians que estimem la condició de ser-ho, i difondre un homenatge merescut i potent a Ovidi Montllor.
Després, tornarem a recordar que amb les molles que ens alimenten ja no en tenim prou, i amb el seu record present a cada acte, recuperarem la lluita i, de nou, contents i combatius, cantarem A la vida per invocar aquell vent que, per fi, siga capaç d’etzibar-se rabiós i fer fora aquells que no saben reconéixer com es mereix un il·lustre valencià d’Alcoi. Amb el menyspreu del govern valencià a Ovidi ens han ofés com a poble, i això, ha de ser suficient raó per tornar a escoltar Ovidi a cada racó del nostre país, sentir les seues paraules, fer-les nostres i entonar-les amb orgull, despertar la Fera ferotge que guardem i entendre, com no, que perquè el nostre país no vaja com va, ens hem d’aclamar a tu, Ovidi.