Ovidi, ens aclamem a tu

20 anys sense Ovidi, vint anys sense una de les figures més representatives de la nostra llengua i de la nostra cultura. Un artista ignorat institucionalment i apassionadament amat pels valencians que ens estimem la nostra terra. I és que, què podem dir d’Ovidi que no s’haja escrit ja? Absolutament res. Ell ens va regalar la Teresa, ens va fer entendre que la mort són unes vacances, va fer que Els amants d’Estellés foren, si cap, més amants encara i ens va descobrir que si ha de ploure, ho farà perquè ell vol. Un valencià però, que no mereix el reconeixement de la Generalitat Valenciana, des d’on el titllen de catalanista mentre fomenten una batalla encara viva i cada volta més utilitzada en perjudici de la cultura, en el 20é aniversari de la seua mort, i li neguen també el reconeixement al mèrit cultural que, sense dubte, la seua carrera mereix.

Algú hauria de dir als representants polítics de l’actual govern del PP, que aquest tipus de reconeixement està molt per sobre de qualsevol actitud manipuladora i absurda, i que Ovidi pertany al poble valencià, independentment de la representació eventual que estiga ocupant les institucions valencianes. És més, gosem dir, sense por a equivocar-nos, que Ovidi Montllor representa més honestament el tarannà valencià que no la colla d’incapaços polítics antivalencians que es nega a fer-li l’homenatge que es mereix, perquè vessades de la seua boca, les paraules ens acosten, mentre ens acaronen, les flaires i colors de la nostra terra, la llum, la vida i també les misèries d’un poble que ara canta a Ovidi trist però orgullós del cantautor alcoià. En Ovidi reconeixem el País Valencià fester i actiu que tots desitgem, mentre que en aquells que es neguen a retre-li un merescut homenatge, només reconeixem la vergonya que ens produeixen les seues actituds i la seua dèria per destrossar una terra que no els pertany i que mai han merescut.

Com Ovidi, nosaltres també som “fills de família molt humil”, i des de la humilitat més sincera i profunda volem retre homenatge a qui va dur, a la Samarreta, el seu País Valencià per tot arreu. Per això, volem oblidar per un moment totes les agressions que patim els valencians que estimem la condició de ser-ho, i difondre un homenatge merescut i potent a Ovidi Montllor.

Després, tornarem a recordar que amb les molles que ens alimenten ja no en tenim prou, i amb el seu record present a cada acte, recuperarem la lluita  i, de nou, contents i combatius, cantarem A la vida per invocar aquell vent que, per fi, siga capaç d’etzibar-se rabiós i fer fora aquells que no saben reconéixer com es mereix un il·lustre valencià d’Alcoi. Amb el menyspreu del govern valencià a Ovidi ens han ofés com a poble, i això, ha de ser suficient raó per tornar a escoltar Ovidi a cada racó del nostre país, sentir les seues paraules, fer-les nostres i entonar-les amb orgull, despertar la Fera ferotge que guardem i entendre, com no, que perquè el nostre país no vaja com va, ens hem d’aclamar a tu, Ovidi.


 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat