Al judici hi ha 35 processats i més de 300 testimonis, una demostració de fins a on arribava una trama en què, per altra banda, resta absolt des del principi qui estava al cap del govern valencià, el mateix i ja esmentat senyor Eduardo Zaplana. Un fet que acostuma a ser habitual darrerament i que denota quelcom alarmant siga quin siga el cas: si, per una banda, el cap del govern no és conscient del que passa en una acció tan faraònica com aquesta, no es mereix ser-ho per la seua incompetència manifesta; si, per contra, n’és conscient i no està acusat d’absolutament res, estem davant una justícia inerta que protegeix els líders i els caps visibles i es conforma amb judicis mediàtics per a acontentar l’opinió pública. En ambdós casos, la situació és lamentable i paradigmàtica d’una manera de fer que ens ha conduït a haver de patir una situació límit i amb molts dels nostres veïns vivint per davall del llindar de la pobresa.
D’aleshores ençà, el nostre País Valencià ha passat a ser el paradigma de la corrupció, una referència per als qui volen explicar com hem arribat a una situació que mai ningú es mereixia passar. A més dels processats, a la banqueta del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) s’asseurà un full de ruta polític, una manera de fer política d’un partit, els representants del qual han estat completament obsessionats en garantir-se l’accés preferent a la porta giratòria de rigor. I ho diem amb la boca ben gran, sense por a equivocar-nos i amb la certesa de qui ha patit constantment l’assetjament vergonyós d’uns personatges sinistres, malcarats i amb els escrúpols oblidats en algun lloc inaccessible del seu subconscient. No acusem ningú de cap delicte, ja que ha de ser la justícia la que execute el seu paper fonamental en un estat democràtic, però sí que assenyalem directament els responsables polítics de tanta vergonya, de tant de dolor, aquells que per la seua indolència han permès l’espoli i l’enveja, la fuita de diners, els responsables que quan es parle del nostre país aparega immediatament el fantasma de la corrupció. Per a nosaltres són culpables de tant d’afront, de no ser capaços de mostrar orgullosos les nostres riqueses i no les seues extravagàncies, perquè al País Valencià li calen uns polítics que s’estimen la terra, la respecten i l’acaronen amb les seues decisions, i no uns usurers amants embogits d’emplenar butxaques i avergonyir pobles.
