El primer que ens crida l’atenció és allò del bilingüisme. Ciudadanos naix a Catalunya amb la vista fixada en l’Estat espanyol. Per això, s’oposen fermament a qualsevol actitud sobiranista i al dret a l’autodeterminació dels pobles, però des d’un vessant ‘progressista’ que comença a ocupar l’espai d’un PSC ja aleshores en caiguda lliure, arrastrat per la feble presència política de Montilla i el desig nacionalista del poble català en clar ascens. La proposta de bilingüisme respon a la necessitat de captar els vots d’aquells ciutadans que no combregaven amb les postures sobiranistes i, com no, la llengua sempre és un clau on els qui no tenen una proposta política ferma s’agarren amb avidesa. Potser seria bo preguntar a Rivera si pretén traslladar el bilingüisme també a Valladolid i que els ciutadans d’allà coneguen una altra de les llengües oficials de l’estat a més del seu castellà matern, o recorrerà com és previsible a l’anglès, una llengua en ‘clar perill’ de desaparició… Això sí, els reconeixem la seua aposta pel bilingüisme, ja que un partit que s’ha presentat sempre a Catalunya com a Ciutadans (Ciudatans per a alguns) es presenta a la resta de l’Estat amb el nom en castellà, potser a les europees ho facen pròximament en anglès…
La cobdícia del partit de Rivera és patent. Per una banda entenem que els polítics desitgen poder per executar les seues propostes, i fins i tot ens creurem allò que ho fan pensant en la ciutadania que els vota. Per una altra, pensem que la indefinició és una arma poc recurrent i prescindible completament en l’època que ens està tocant viure. Si hom mira amb atenció els discursos de Rivera (no en veiem massa de ningú més) notarà una grandiloqüència poc constructiva, i si es fixa amb el seu ideari polític entendrà que no es mullen amb allò que preocupa el poble. Si parem atenció, per exemple, a la proposta per a Educació, el partit de Rivera defensa una “Escola Pública i Laica” i afegeix que s’ensenyarà “història de les religions des del punt de vista històric i cultural”. D’acord, i què? Hui dia no ens cal un il·luminat que ens diga que defensa l’escola pública, ens cal algú que blinde el sistema educatiu públic, que gestione urgentment els concerts educatius, que protegisca l’alumne per damunt de qualsevol ideologia, que done els recursos necessaris als docents perquè puguen garantir l’èxit educatiu, que acabe amb els vergonyosos barracons, que reduïsca les ràtios… i tantes i tantes coses que tota la comunitat educativa del nostre país i entitats com Escola Valenciana estan denunciant des de fa tants anys. Definitivament no té cabuda ningú que tinga la barra de justificar que defensa la laïcitat educativa dient que s’ensenyarà la religió d’una altra manera, què pretén? Sense dubte, acontentar tothom a la caça del desitjat vot.
Ja hem dit en més d’una ocasió que l’aparició de partits com Podemos o Ciudadanos és una bona notícia per a la democràcia perquè obri un ventall de possibilitats per als votants i potser acabe amb un bipartidisme estatal completament exhaust. Ara bé, dit açò, no podem obviar que en política no val tot. I el que està fent el partit d’Albert Rivera no és més que intentar aconseguir el vot fràgil, aquell vot que prové del desencant del poble per tants anys de corrupció i política de baix nivell; el vot que apostarà per confiar amb un somriure que els ajude a recuperar una esperança destruïda després de tants anys de mentides, d’atacs, d’agressions. Però això, a nosaltres, no ens convenç, perquè pensem honestament que el País Valencià és un territori amb urgències en els fonaments de la seua pròpia cultura i identitat, amb una greu crisi econòmica accentuada per la manca de finançament a què ens sotmet l’estat centralista que defensa Rivera i, sobretot, un país que necessita reconstruir-se a partir dels seus potencials i explotar-los en benefici propi, no per beneficiar interessos sospitosament interessats. No ens cal de cap manera un partit com Ciudadanos, que pretén al nostre país aconseguir poder apuntalant el PP i recollint el vot conservador i blaver. És a dir, més del mateix, però en versió moderna i laica! Un partit que, cal recordar, està en contra de l’assistència sanitària a aquells immigrants que no tenen paper, potser l’única escletxa per on s’albira la seua vertadera ideologia social…
Nosaltres ja n’hem tingut prou de rapinyaires. Ens cal una línia ideològica ferma, segura, sense dubtes, que decidisca sempre en clau valenciana, valenta amb les agressions i il·lusionada amb els reptes, un govern que no responga des de l’ambigüitat sinó des de l’honestedat amb el poble i l’estima per la terra. Els cants de sirena, millor els deixarem per a un altre dia…
