Sembla que al poble valencià hi vivim tan acostumats a aparèixer com un territori bressol de corrupció i de sinistres personatges de dubtosa vàlua, que assolim sense alçar massa polseguera les contínues notícies que ens arriben. Unes notícies que mostren un país desfet, governat des de fa molts anys per una gentola que no és digna de representar un país que no estimen i al qual no volen pertànyer, un país que viu el degoteig turmentador de la corrupció mires cap a on mires, en definitiva, un país esgotat que s’agarra al fil de les properes eleccions amb l’esperança intacta del canvi.
I és que, raons perquè absolutament ningú vote el PP a les properes eleccions hi ha a dojo, i tal i com passen els dies, segurament en tindrem més, perquè la voràgine d’abusos del partit que governa la Generalitat Valenciana no té fi. L’últim cas, Imelsa, afecta un dels qui semblaven intocables, Alfonso Rus, qui amb la seua altivesa i poca gràcia habitual s’ha defensat a la seua manera, llançant la ‘merda’ (disculpes) als altres i recorrent a teories conspiradores absurdes. Entre els arguments per no votar-los trobem una diversitat aclaparadora, producte d’una manera de fer política pensant en el benefici personal i mai en la ciutadania.
Notem:
En primer lloc cal destacar la corrupció sistèmica del PP valencià. Per a un país com el nostre, és insuportable veure’ns en la trama Gürtel, en Brugal, en Emarsa, Imelsa, en el cas Cooperació, Terra Mítica; és fastigós que ens relacionen amb Sonia Castedo, Rafael Blasco, Camps, Costa, Rita Barberà, Carlos Fabra… perquè aquests noms són la portada de la vergonya en mitjans de tot el món i, no ho oblidem, són o han sigut càrrecs importantíssims a diferents llocs del nostre territori. No cal ser molt espavilat per observar de seguida que la corrupció no era un fet puntual, ni a un lloc determinat, al contrari, estava arrelada arreu del País Valencià.
Per altra banda ens trobem que la nostra terra pateix un deute històric per part del govern espanyol. Com apunta Vicent Cucarella al seu imprescindible llibre El finançament valencià. De la submissió al canvi necessari, “els valencians som els pitjors tractats pel sistema de finançament, amb un resultat un 7% per sota de la mitjana en el període 2002-2012. Això significa que els valencians deixem de rebre cada any aproximadament 800 milions d’euros”. No cal dir res més, que hom pense en les mancances que tenim i com ajudaria un finançament just a resoldre problemes en Educació, Sanitat o Benestar Social, sectors que han sigut assetjats per una política de retallades i privatitzacions brutal.
I no ens oblidem tampoc de la baixa qualitat democràtica amb què governen amb la majoria absoluta el Parlament valencià i els plenaris de les diputacions i dels ajuntaments. Mostra d’això és l’existència d’una xarxa no ètica de col·locacions legals i de contractacions dels ‘amiguitos del alma’ del PP. Ni tampoc ho fem del silenci amb què premien els atacs de l’extrema dreta i la política castellanitzadora i en contra dels drets i la igualtat lingüística.
No cal fossar més en la ferida. No descobrim res ni tenim intenció de fer-ho. Però des de la humilitat més sincera volem recordar a l’electorat valencià que el 24 de maig tenim una responsabilitat amb el nostre país, i del nostre vot dependrà continuar amb la desfeta o mamprendre amb la regeneració constructiva i democràtica del nostre país.
