Quin goig! No podem començar d’altra forma el nostre editorial perquè després de tant de temps de patir el descrèdit polític amb què ens ha torturat el PP, els valencians tenim ganes d’alliberar les nostres pors i donar cabuda a la il·lusió i l’esperança del canvi. Una setmana convulsa, complicada per les declaracions i els posats dels uns i dels altres, per la por que la sempre fràgil confiança del poble valencià en la classe política trontollara, però que al remat ha acabat amb un pacte esperançador, oportú per a poder recuperar la il·lusió amb el nostre país i la nostra estimada terra. Tots estem d’acord que no serà fàcil, però hui és un dia gran que el poble valencià mereix celebrar amb gaudi, perquè ha demostrat que és un lluitador incansable, valent, que mai es rendeix i que és capaç de reviscolar… i amb gaiato si fa falta.
És un moment per mirar enrere, per recordar tots aquells que han fet possible amb el seu treball que l’anhelat canvi es produïra, aquells que no han defallit mai perquè al cap i al cor duien el seu estimat País Valencià amb orgull, amb passió. És moment de mirar els nostres fills i néts als ulls i dir-los emocionats que estimen el país, que no es rendisquen, que el futur és seu i la lluita ha de continuar viva sempre, i que prompte seran els responsables que la terra es conserve viva, lliure. És l’hora de gaudir d’un present esperançador, un present on s’albira proper un horitzó encara fosc que obrirem amb la llum que ens dóna la força que ens ha mantingut units durant tant de temps. El moment és ara i junts eixirem al carrer amb el cap ben alt perquè la festa del poble valencià ja bull a les seues places, als seus carrers, uns espais que ja romanen engalanats amb un somriure que ha sigut contingut durant massa temps.
El futur també és nostre i ara és l’hora de construir-lo entre tots, amb tota la força acumulada fins ara, amb passió, amb alegria, amb la manera de fer dels valencians, clar que sí. El poble valencià ha parlat amb contundència, sense embuts, amb una claredat responsable, i ha decidit que vol una altra manera de fer les coses. Ara toca remar tots junts i salvar el nostre país, treballar amb tota l’esma possible per aconseguir dignificar la nostra gent, que no quede ni un xiquet que passe fam, que no hi haja cap família sense casa, que ningú passe un dia més pensant que no queda esperança, que la nostra terra torne a ser un viver productiu i no especulatiu, que els recursos siguen del poble i per al poble… en definitiva, volem ser l’exemple d’un poble que estima la terra i la seua gent per damunt de totes les coses.
País Valencià, des de La Veu, restem a la teua disposició.
