Morir matant… la llengua (com sempre)

23 juny 2015 01:00h
Ja queda molt poc perquè siga constituït el nou govern de la Generalitat Valenciana. Un nou govern que ve a rescatar la il·lusió perduda pel poble valencià i que ja duu marcats a foc els objectius fonamentals que el nostre país necessita. Mentrestant, i lluny de marxar amb un mínim indici de dignitat, el PP valencià es veu obligat a eixir de la mateixa manera que ha governat durant aquests llarguíssims 20 anys: intentant destruir el país. Ja no parlem de les males formes, (només Fabra sembla haver acceptat dignament la derrota, potser per les ganes que tenia de marxar ja del volcà sobre el qual estava assegut), com per exemple la renúncia de Rita abans que veure’s proclamant un altre alcalde que no siga ella, o la promiscuïtat amb què s’han oferit a qualsevol partit que no fóra Compromís, o fins i tot el repetit argument de demonitzar qualsevol decisió que no els donara el poder, o la insistència que han guanyat les eleccions, o el seu mal perdre... no, no és això, parlem d’una decisió en concret que han pres mentre agonitzava el seu poder, i com no, l’ha presa l’avergonyida valencianoparlant i exconsellera d’Educació i cultura Maria José Català.

El cas és que lluny de marxar amb el cap cot, que era el que corresponia per tan nefasta gestió, el personatge en qüestió decideix enviar un correu electrònic a les EOI (Escoles Oficials d’Idiomes) en què amb to desafiant exigeix eliminar grups de l’assignatura de Valencià en aquells que tinguen baix nombre d’alumnat [sic], i si el centre mateix no ho fa, actuarà amb autoritat des del Servei de Planificació Educativa i seran eliminats. Açò, que hom (erròniament) pot pensar que té cert sentit, no és més que un atac frontal a una de les dos llengües oficials del País Valencià, i més greu encara si entenem que el valencià és la llengua patrimonial del nostre país i que ha de requerir un tractament especial pel risc de desaparició que actualment pateix, per culpa entre altres coses de la duríssima política lingüística antivalenciana que ha rebut per part del PP autonòmic. A més, el fet és encara més greu si pensem que el nostre territori comprèn també una part castellanoparlant i que aquesta norma els exclou d’aprendre, insistim, una de les dos llengües oficials del nostre país. I és que, com ha denunciat El Tempir, a municipis com Oriola, aquesta decisió atura qualsevol promoció de la llengua a comarques com el Baix Segura creant com ells mateixos diuen: “una estigmatització induïda des de la Conselleria d’Educació”.

Per tot això, una de les primeres tasques que demanem al nou govern de la Generalitat Valenciana és la derogació de la Ley de Señas de Identidad i la paralització d’aquest nou desgavell de la inefable Maria José Català. Entenem perfectament que l’Acord del Botànic prioritze els eixos programàtics sobre el benestar de la ciutadania (només a l’apartat 12 del 3r punt es nomena la importància del paper del valencià en l’administració) però si el poble valencià no rep un estímul en forma de contundent resposta vers els atacs a la nostra llengua, correm el seriós risc que el maltractament continue. És cert que açò només és una maniobra manipuladora per tornar a mostrar els fantasmes d’una Batalla que ja no té sentit. Tanmateix, pensem honestament que la política lingüística que s’execute des del nou govern ha de ser capaç de blindar la llengua i incorporar-la immediatament a tots aquells espais d’on mai hauria d’haver eixit. És urgent l’aplicació real de la LUEV i l'aprovació de la nova Llei per la Igualtat Lingüística que es demana des d’ACPV i totes les universitats públiques valencianes, perquè la llengua també és un element fonamental per al Benestar del poble, perquè mai podem tindre igualtat si una part dels valencians veu vulnerada la seua llibertat d’aprendre i expressar-se en la seua pròpia llengua, i viu en la constant infracció dels seus drets lingüístics com a valencianoparlants que ha practicat sempre el PP autonòmic.


 
next