Sembla que l’entrada ardent de l’estiu ha calmat els ànims de la gent i, potser, la calor ha apaivagat uns ciutadans fins aleshores excitats. Hom gestiona l’activisme d’una altra manera i, lluny de representar la seua indignació als carrers i places, acostuma a cercar refugi on suportar els efectes del sempre discutit canvi climàtic, ja siga amb una bona companyia o a un bon lloc, i en el cas dels més afortunats, amb una equilibrada barreja d’ambdues coses. A més, els 100 dies de tensa calma amb què es dóna un marge al nou govern valencià, fa que l’actualitat política faça un gir, segurament necessari, cap a un estat de relativa tranquil·litat que ha de garantir el bon quefer dels nous governants.
Tanmateix, actualment estem vivint un dels episodis més importants de la història de la carca Europa, que continua, tossuda com ha demostrat ser sempre, obstinada en demostrar que la imaginació i la memòria no són les seues millors armes. Per això, i lluny que l’agosarament ens enterbole la visió crítica, voldríem parar esment a un fet que sense ànims d’abundar-hi massa, sí que ens ha sobtat per la curiositat que s’hi emana. De fet, estem segurs que no descobrirem res si diem que la resposta en forma de negativa del poble grec als capricis de l’arxiescoltada Troica, producte d’una forta campanya feta per un partit titllat d’esquerra (per a alguns extremaesquerra), s’ha fet servir per a unir, sense cap tipus de decència, els plantejaments ideològics de l’esquerra amb, atenció: els de l’extrema dreta! Açò, que som conscients que no és cap novetat, ve a demostrar per a nosaltres dues coses: el domini interessat de l’arcaic espectre ideològic dreta-esquerra; i per altra banda l’ús manipulador que es fa de l’opinió pública per intentar que no es parle d’allò fonamental que és la resposta d’un poble a uns plantejaments autoritaris i torturadors d’un Estat europeu que ha malinterpretat els seus orígens fent prevaldre els interessos del poderós capital sobre els designis i voluntats dels pobles i del seu benestar. No defugim que el suport del partit nazi Alba Daurada, o del Front Nacional francès amb la Marine Le-Pen al front, no és una bona notícia per al partit d’Alexis Tsipras ni per al somni de llibertat dels pobles amb què el poble grec ens ha sorprès, però no potser que siga l’aliment perfecte per nodrir la gana infame d’alguns, que romanen més interessats a desvirtuar la voluntat dels pobles a la seua llibertat i a gaudir del seu propi estat, que a treballar per una nova política que allibere Europa de la mediocritat i passe a cercar una excel·lència de la qual no gaudeix des de ja fa segles. Perquè el crèdit que cerca la UE ha quedat absolutament perdut després d’obligar els grecs, no els seus governants, a acceptar un pacte fastigós. Lluny queda l’Europa dels ciutadans.
Sense voluntat d’aprofundir més en aquest tema, hem intentat lligar caps amb certes actituds que trobem a l’Estat espanyol i que afecten el nostre País Valencià amb un efecte que no deixa d’avergonyir-nos com a societat i com al poble lliure que desitgem ser. Potser és forçat pensar que tot aquest desig de posar en el mateix sac els feixistes i els antifeixistes, està relacionat amb el fet que encara hui es matinguen símbols feixistes de la incívica Guerra espanyola i dels assetjadors que van intentar destruir després la nostra llengua i la nostra cultura. Però no podem deixar de pensar per què es vulnera la Llei de Memòria Històrica sistemàticament sense que ningú, amb autoritat per fer-ho, gose sancionar els responsables que encara queden noms i símbols de tan devastador període a les nostres parets, o que encara queden ciutadans soterrats indignament a les cunetes de les nostres carreteres que no deixen descansar els seus familiars. Ens ve al cap que potser és un càstig o una demostració del que són capaços de fer quan triomfa una llibertat que els molesta, que els emprenya perquè no poden sotmetre ni són capaços de dominar els pobles que somien amb el seu estat.
Parlem clar, Alba Daurada o el Front Nacional francès, que malauradament han mostrat el seu suport a la cívica resposta grega contra els designis de la famosa Troica, estan representats als símbols que els antifeixistes i els qui ens considerem d’esquerres volem fer fora de la nostra terra i, per això, qualsevol paregut amb el feixisme és pura manipulació.
