Bous al carrer, tradició o tortura

Per començar, volem deixar clar que som contraris a les corregudes de bous i que ja existeixen marcs legals a les Illes Canàries i Catalunya que les prohibeixen, i que sí haurem de començar a plantejar aprovar-los al País Valencià i, a més, derogar immediatament la Llei de Senyes d’Identitat que estableix BIC els bous al carrer. Dit açò, volem tractar un tema assumint ja d’entrada el risc que parlar-ne suposa. La polèmica sobre ‘Els bous al carrer’ està permanentment oberta a la nostra societat. Un tema recurrent i sensible, un dels problemes del qual rau en la impossible entesa entre ambdues parts en conflicte, ja que evidentment no existeix debat possible davant postures tan summament allunyades les unes de les altres. Els arguments a favor i en contra són de sobra coneguts i no entrarem a rebatre’ls ací, caure en aquest parany seria un error per part nostra, però sí que ens agradaria intentar aclarir, humilment, alguns tòpics. El debat racional sobre la qüestió és necessari per avançar com a societat.
 
És cert que a priori el bou no és maltractat directament durant aquests festejos, almenys físicament, ja que està prohibit totalment l’ús de qualsevol tipus d’estri que puga ferir l’animal en qualsevol moment. Però també ho és que no ha de ser agradable per a cap ésser viu ser traslladat en un habitacle tancat amb una temperatura extrema i ser contínuament excitat i increpat (de tant en tant agredit per algun energumen) en algun lloc que no és el lloc per a un bou. I empatitzem d’aquesta manera amb l’animal perquè pensem que el respecte a les espècies ha de ser un dels fonaments ideològics del nostre diari, i per això considerem que es mereix el mateix respecte que es mereixeria qualsevol ésser humà. Per tant, potser el bou no és ferit ni dessagnat com a una plaça de bous, però sí que evidentment pateix una situació extrema que en alguns casos ha produït la seua mort, i això ens ho hauríem de plantejar seriosament i buscar solucions, perquè una societat no es pot permetre aquest tipus de maltractament.
 
 
Per una altra banda, tampoc és just el perfil creat de qui defensa aquesta festa, que agrade o no agrade, i atenent a la definició del DNV de tradició: “Costum, ús o norma que es manté de generació en generació”, manté unes arrels festivo-tradicionals que la fan, ara com ara,  imprescindible en moltes contrades de la nostra terra. Aquest perfil del qual parlàvem, dibuixa un amant dels bous al carrer pròxim a ideals feixistes, amb una estètica determinada i una accentuada manca de respecte vers la vida que els fa ser objectiu de qualsevol insult només en dir que són defensors d’aquesta festa. Però això, qui coneix una mica el país, qui s’ha molestat en viure la festa abans de criticar-la, pot constatar que està molt allunyat de la realitat. Els veïns de les comarques on fan Bous al Carrer, i que gaudeixen d’aquesta tradició, no es reconeixen en aquests perfils, són gent que ha viscut el costum i l’ha mantingut perquè l’ha viscut durant tota la seua vida. És clar que hi ha personatges de tot tipus, de tots els colors ideològics (a excepció dels abolicionistes i animalistes) però no podem ser injustos i crear una imatge que no s’ajusta a la realitat.
 
La nostra conclusió no pot ser una altra que la que ens marquen els nostres valors ideològics: no al maltractament animal. Dit açò, que també els ho hem escoltat a alguns protaurins, cal plantejar-se què fer amb una festa tan arrelada a la nostra terra. És evident que a algunes comarques és impensable hui dia fer desaparèixer aquesta festa, i per això calen solucions que garantisquen, tal com siga possible, que l’animal no puga de cap manera patir cap maltractament físic ni de cap tipus. Partim de la base que la festa ara com ara no es pot anul·lar, i és molt complex prohibir-la legalment,  i per això hem de crear una protecció especial sobre l’animal. Caldrà doncs eliminar festejos com el Bou Embolat, on és evident que l’animal pateix maltractament, i crear alternatives i mesures perquè a la festa del Bous al Carrer i totes les seues variants  es garantisca la seguretat de tothom, també evidentment la de l’animal. Pensem en més vigilància a l’entrada dels recintes, més restriccions horàries per a evitar la calor sufocant, una formació adequada dels qui traslladen l’animal ... en definitiva, una acció directa per a intentar que, mentre dure, la festa dels Bous al Carrer siga com més respectuosa millor amb, segons els defensors de la festa, el gran protagonista, el bou.


 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat