És un fet que l’aparició de noves formacions polítiques que vénen a trencar el fins aleshores bipartidisme crònic que patim, ha sigut el resultat clar d’una manera nefasta de fer política. Una política basada en el “i tu més”, mancada d’un debat constructiu que afronte els temes amb respecte a les opinions dels altres i que siga capaç d’obrir una escletxa de discussió intel·ligent, on els criteris no siguen únicament les dèries dels líders i que acoste la política a la ciutadania, sobre la qual hui manté una distància humiliant. És per això que al nostre País Valencià celebràvem fa molt poc que tot açò s’acabava i que mostraríem una nova manera de fer que s’allunyara d’aquest esperpèntic escenari, més propi d’un sainet dolent que del lloc on es decideix el futur de tot un estat. És més, amb el nou escenari esperàvem crear un model que ens fera reviure l’esperança als qui creiem que el nostre país ha de recuperar l’autogovern i capacitat de decisió que li correspon, en temes cabdals com són aquells que fan referència a la nostra identitat com a poble. Però malauradament, l’escenari no ha canviat massa.
Cal reconèixer, per no ser injustos, que s’albiren certes mostres de voler reconduir la situació. La proposta de derogar la Llei de Símbols, l’aposta per l’Educació pública i en valencià o la política executada des de l’Acord del Botànic encarada a millorar el benestar de la gent del nostre poble, són apostes clares que cal reconèixer al nou Govern valencià. No ajuden però, les distincions a entitats que tot i voler representar la cultura valenciana, cauen sovint en el descrèdit científic i fins i tot en el ridícul i, fins i tot, en el suport a actituds neofeixistes. Cert és que el to conciliador dels nostres representants esdevé una bona eina per mostrar que n’estem farts de tanta ‘Batalla’, una contesa absurda que, cal no oblidar-ho, ha tingut sempre l’emblema de la dreta rància valenciana.
Amb tot, nosaltres volem recordar que la nostra aposta manté com a centre neuràlgic el País Valencià, perquè pensem honestament que des d’aquest punt és des d’on hem d’aconseguir els nostres reptes. Tot el que no siga pensar en i des del País Valencià, acabarà fent-se contra nosaltres, perquè és fonamental que la nostra terra siga el centre de totes les coses. Sí, la nostra terra, amb tot el que això representa, amb totes les seues particularitats lingüístiques, culturals, econòmiques, socials… No ens oblidem de ningú, mai, perquè dir País Valencià no és excloure ningú, ans al contrari, és només defensar tota la nostra gent, sense excepcions, sense prejudicis.
Dir País Valencià és sinònim de l’existència d’un projecte de país totalment diferent al model caduc i fracassat d’autonomia de segona representat pel nom de “Comunidad Valenciana”.
I amb tot, és urgent focalitzar la feina en el present i a les Corts espanyoles anirem, clar que sí, i millor sols, però preferim honestament fer-ho a la nostra manera, res més.
