Per altra banda la ciutadana Carolina Punset, que cada vegada que obri la boca deixa clar el seu ‘amor’ per la terra i la cultura dels valencians, en una entrevista a Levante TV, es vanagloriava de conèixer Raimon, després de mostrar la seua ignorància en no conèixer Paco Cabanes ‘el Genovés. Per cert, un Raimon a qui el seu partit, a Xàtiva, junt amb el seu gran aliat Partit Popular, nega el merescut homenatge que des de fa massa temps se li nega al cantautor valencià.
Comptat i debatut, l’escenari comença a mostrar una imatge que tothom sospitava, però que alguns ens negàvem a assumir després del ‘canvi’ del 24M. El pacte Compromís-Podemos no és evidentment la millor notícia per als qui realment volem un País Valencià capaç d’assumir l’autogovern, ni molt menys per anar a Madrid a defensar els interessos de la nostra terra, bé, almenys no els interessos dels valencians que volem decidir com a poble. I clar, això ens decep, i més després de l’escenificació que hem patit les últimes setmanes, tot un reguitzell de declaracions que han anat canviant segons el vent venia de Ponent o era el Llevant qui es movia. Després, l’eterna Carolina, experta darrerament en atraure el focus mediàtic, continua la seua oda al ‘cosmopolitisme’ més hilarant i demostrant que ignora els símbols de la terra que representa, perquè desconèixer qui és el millor jugador de la història del nostre esport nacional, és com a mínim vergonyós. I per rematar l’esperpent, des de Xàtiva ens arriba la negativa del PP i, com no, de Ciudadanos, de nomenar fill predilecte de la ciutat el veterà cantant xativí Raimon. Tot un símbol d’una època, d’una música i d’un país que ha sigut negat constantment, fins i tot al seu poble. No és una casualitat tot açò, és evidentment una tendència per a perfilar una societat cada vegada més propera a, si encara no ho està prou, integrar-se plenament com a part d’un Estat que, fins a hui, s’ha dedicat a maltractar-la.
Potser som injustos posant al mateix sac, o comparant, els tres casos, perquè encara queda un fort sector a Compromís, representat per bona part del BLOC i de Gent de Compromís, que anteposa el País dels valencians a l’Estat –espanyol-; o també podria semblar que frivolitzem amb l’escenari… i no, no és això. El que intentem plasmar és la tendència centralista que s’albira des de tot arreu al nostre país. Davant la contesa electoral estatal del 20D només la coalició ‘Ara, País Valencià’ formada per ERPV, ENV i Els Verds sembla tindre una proposta de país on ens podem reflectir els qui demanem opcions polítiques valencianes sense dependències de Madrid, i això ens fa pensar que encara queda molt lluny, o mai tindrem, l’Estat valencià que defensem des que publicàrem els nostres primers articles. Compromís, en les eleccions del 24M, representava clarament aquest projecte de país. La gran plataforma electoral valenciana per al 20D a l’esquerra del PSPV-PSOE haguera estat encertada amb ser única i equilibrada amb la incorporació d’ERPV, ENV, EVPV i EU.
I és que, triomfen amb fura els arguments de les urgències, la reclamació de l’infrafinançament i l’eslògan ‘Espanya ens maltracta’. De fet, tothom reconeix, menys Ciudadanos i el PP clar (demanem disculpes per incloure’ls perquè se’ls suposa l’espanyolitat), que bona part dels problemes que tenim els valencians són producte de la política centralitzadora dels diferents governs espanyols, i ara, en lloc de reclamar el que és nostre amb vehemència i la valentia necessària tan usada en campanya, ens acostem temorosos, com a ‘país perplex’ que som, per si no som capaços de fer-nos visibles… Fóra bo no amagar-se per a ser vistos.
