Les eleccions estatals espanyoles que s’han celebrat aquest 20 de desembre del 2015 han esdevingut, com s’esperava, un esdeveniment històric per a la ‘jove’ democràcia de l’Estat espanyol. Unes eleccions marcades pels nous matisos incorporats, perquè a la lluita habitual entre dreta i esquerra, se li han sumat els conceptes de nova i vella política, en una lluita infatigable entre els poders enquistats que representen el bipartidisme i els nous corrents que amb aquests resultats entren amb molta força al Congrés dels Diputats espanyol. Fins i tot seran els encarregats de decidir qui serà el futur president del Govern espanyol.
Lluny però de voler entrar en una anàlisi sobre com quedarà el futur govern espanyol, que malauradament estarà governat com sempre per partits que com han reconegut repetidament desitgen una recentralització de l’Estat, al nostre trosset de món tenim un escenari bastant interessant… A nosaltres ens ocupen, com no pot ser d’una altra manera, els resultats que han tret els nostres representants. La primera dada que ens ha alegrat el dia és l’alta participació al País Valencià, de fet, ha sigut la més alta de l’Estat, fet que per una banda és una mostra que el nostre poble vol ser part activa del seu futur i per una altra alerta els qui menyspreen amb les seues polítiques les enormes possibilitats econòmiques i socials del nostre país. Ja pel que fa a resultats electorals dels nostres partits, Compromís, a l’aixopluc de Podemos, aconsegueix uns resultats suficients com per a crear una força valenciana a Madrid, perquè ha superat amb escreix el 15% a les 3 circumscripcions. Un triomf merescut encapçalat per Joan Baldoví, de la formació que lidera Mònica Oltra, qui amb la seua estratègia d’anar junt amb un partit ideat per a mirar a l’altiplà, ha aconseguit un èxit important, i ens atrevim a dir que una possible futura presidència de la Generalitat Valenciana, si es continua per aquesta línia i són coherents en el Govern Valencià. Per altra banda, el PSPV-PSOE, un dels actors fonamentals de l’Acord del Botànic, queda relegat a ser la tercera força mentre que EUPV-UP i Ara, País Valencià no superen la famosa barrera electoral i queden fora de qualsevol possibilitat de representació, com van quedar fora també de qualsevol possibilitat de coalició valenciana i valencianista. Els caldrà fer autocrítica i prendre decisions.
Els resultats dibuixen un escenari apassionant. A l’Estat espanyol ningú s’atreveix a dir quin pot ser el pacte i el futur president, però s’albiren les ganes de canvi i acabar amb la partida a dos bandes que PP i PSOE han dut a terme durant tota l’etapa democràtica. Molt s’ha parlat de la dificultat de crear govern a Catalunya, veurem què passa amb el Govern espanyol, per a nosaltres, de moment, ingovernable.
I al País Valencià? Quines poden ser les conclusions? La primera i principal és que hi ha una tendència clara: la consolidació del canvi davant el PP des del passat 24M. Un canvi necessari que trasllada tota la seua força al Congrés dels Diputats espanyol. Ja vindrà el moment d’analitzar on s’ubicaran els diputats de Compromís que el poble valencià ha decidit que ens representen i defensen a Madrid. Ara, mai millor dit, és el moment de gaudir d’una jornada intensa, apassionant, històrica com molts l’han titllat. El poble, de nou, ha mostrat la seua cara més lluitadora i valenta i davant les amenaces del poder, ha fet servir la democràcia per a demostrar un cop més que la sobirania és, com ha de ser, popular.
