Obrir els calaixos és una metàfora recurrent quan un nou equip de govern entra a les institucions públiques per rellevar-ne un que fins aleshores exercia el poder de governar. En el cas que ens ocupa, ha sigut molt utilitzat pel nou equip de govern de la Generalitat Valenciana perquè 20 anys de corrupció sistèmica del PP al nostre país donen per a traure molta porqueria dels calaixos. L’últim cas (esperem que ho siga) que els famosos calaixos han mostrat és especialment sagnant i vergonyós, perquè es tracta d’una empresa pública destinada a construir centres escolars, Ciegsa, i això enerva sense contenció la sang dels qui humilment creiem que l’educació pública en una societat democràtica és un patrimoni fonamental que s’ha de tractar amb tota la cura del món.
La situació de l’Educació pública al País Valencià és sobradament coneguda. Si fem un tastet dels temes més preocupants, sense tindre en compte l’ordre d’importància, ens adonarem ràpidament de l’envergadura del problema, notem: infraestructures precàries (denúncia d’Ecologistes en Acció pel perill de l’amiant inclosa), manca de professorat per les contínues reduccions, ràtios altíssimes que impossibiliten l’èxit educatiu, manca de suport a les línies en valencià, etc., i deixem que cadascú pense el seu problema per afegir a l’inacabable llistat. En aquest escenari, provocat per la no defensa d’una Educació pública de qualitat i en valencià del PP valencià, es mou i s’afegeix amb contundència la trama de què estem parlant: Ciegsa. Era aquesta una empresa pública fundada pel govern popular de Zaplana l’any 2000 com una Conselleria paral·lela que pretenia acollir la “construcció de nous centres educatius, a més d’adequar ampliar i millorar els ja existents en tot el territori de la Comunitat Valenciana [sic]”, com diu al seu portal web. I clar, si el Govern del PP, que tant de mal ha fet al nostre país, el barreges amb la possibilitat de fer activitats públiques amb unes xifres milionàries, tens com a resultat una desfeta de 1.000.000 milions, sí milions, d’euros que no s’han fet servir per a millorar l’Educació pública, si no per a, entre altres coses que esperem que es desvetllen, construir vergonyosos barracons on havien d’amuntegar-se vergonyosament els nostres fills i les nostres filles per a gaudir d’un dels drets fonamentals que es recull a la Declaració Universal de Drets Humans, el dret a l’educació. I tot, perquè diguen el diguen, el Partit Popular en tota la seua extensió no ha cregut, ni creu ni creurà en una educació pública de qualitat, ni molt menys si aquesta ha de ser en valencià. Si volen, que s’enganyen ells mateixos, però que no facen cinisme en un tema tan delicat.
Pensem honestament que no és el lloc idoni per a parlar de xifres ni del que s’haguera pogut fer amb eixos diners, perquè ja hi ha massa espais on fer-ho. Però sí volem transmetre ací i ara el nostre rebuig i el fàstic que ens produeix aquest fet. Perquè és repugnant que uns polítics que fan ostentació d’una vida plena de luxes, esdevinguen miserables alhora de gestionar els diners destinats a formar i ajudar en la progressió del principal actiu d’una societat, els seus infants. Això, que malauradament també va passar en el famós Cas Blasco i els diners destinats a Cooperació en una mostra més de la insuportable gestió política del PP valencià, és una prova més de la manca de sentiments i fetge d’una classe política que odia tot allò que li és aliè, que li molesta tot allò que mostre l’etiqueta de públic, perquè creuen que no forma part de la seua classe social, i això, que no és nou, ocorria ja fa molts anys quan es feia servir el poble, mentre era maltractat i menyspreat, per a benefici d’uns pocs. I per això, també ja fa molts anys, van rodar molts caps a França…
Així que des de la més profunda indignació i ràbia, volem transmetre tot el nostre humil suport a la nova Conselleria d’Educació i el nou Consell valencià perquè es faça justícia i els culpables comencen a ocupar al seu lloc en uns altres edificis que, vés per on, també són públics…
