Es dessagna Europa

22 març 2016 01:00h
      
Segurament posicionar-te després d’un acte tan atroç com el que ha patit hui Brussel·les siga una de les opcions que menys esforç suposa. Segurament també és el moment de vertadera confluència de tothom, un moment en què ningú dubta que no hi cap justificació per a tanta barbàrie, tanta crueltat, tant d’odi ni tant de dolor. Segurament a tots se’ns ha fet el mateix nus a la gola quan hem vist la por en els ulls de tanta gent i començàvem a pair l’horror tal com s’elevaven el nombre de víctimes. I segurament també tots coincidim que l’únic culpable d’aquest acte tan salvatge és el fanatisme pervers d’uns assassins que maten en nom d’uns terroristes que els han manipulat la seua fe en un Déu i una religió completament innocents..., bé, segurament açò darrer tots no.

Segurament a tots ens corprèn la mirada de tantes víctimes desplaçades per la barbàrie d’una guerra sense sentit, sense cor, que només entén de poder i d'enveja. Com també ens lleva la son veure la gent córrer espantada mentre els xiquets ploren dins una lluita d’adults que no entenen, on no poden jugar, on la seua vida no té cap valor. Segurament després del primer ressò mediàtic a tots se’ns allibera la ràbia continguda i maleïm a qui és capaç de fer aquest crim contra els nostres germans, contra els nostres iguals. Segurament a tots ens empenta la ira que reclama la venjança com a justícia, l’eterna posició de defensar amb sang la sang vessada. I segurament també condemnarem tot allò que per un moment ens recorde els culpables d’aquest atac contra el Dret Humà més fonamental que tenim: el dret a la vida.

Europa es dessagna per tot arreu. El seu cor, el lloc des d’on es decideix el seu futur, pateix la violència del terrorisme més sanguinari i inapel·lable, un terrorisme que s’immola per provocar més mort i destrucció. Un cor que semblava de pedra mentre permet els murs i l’expulsió de qui busca fugir de la mort. Una Europa infectada per l'odi i maltractada per uns dirigents que han oblidat els ciments des d’on es va bastir. Una Europa trista, perduda, aliena al dolor que provoca i enfurida quan és atacada. Una Europa, en definitiva, obligada a condemnar la barbàrie que també provoca mentre lluita contra la que li provoquen.

Des de La Veu, condemnen l’atemptat terrorista a Brussel·les... I a tot arreu.


 
next