La veritat és que se’ns fa esgotador dedicar esforços per a parlar de nou del PP valencià. De fet, demanem de bestreta disculpes a aquell lector que, com nosaltres, estiga cansat ja de llegir de nou la nostra posició sobre el partit que ha governat la Generalitat Valenciana durant tants anys. Però des que mamprenguérem aquesta aventura que ja ens dura més de 3 anys, i que esperem que en dure molts més, hem expressat el nostre desacord més ferm a la manera de fer política del PP valencià i hem intentat humilment denunciar i fer saber a tots els nostres lectors totes les martingales i els ‘presumptes’ delictes que s’estaven cometent a les nostres institucions públiques. És més, la nostra intenció, i ho diem ben alt i ben fort, és que el PP valencià, tal com està actualment, siga dissolt, perquè la seua manera de governar el nostre país s’està demostrant que ha sigut indecent. Sí, així és, entenem que en aquesta batalla que ells van començar necessitem que hi haja uns vençuts, i farem el possible perquè siguen ells, això d’humiliats no va en la nostra manera de ser.
Coincidirem tots que raons no en falten. Per fer una miqueta de memòria, el que fóra president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps ha estat jutjat i sentenciat innocent per un jurat popular, però continua en el punt de mira de la justícia pel cas Nóos i la trama Gürtel amb el seu “amiguito del alma”; l’exalcaldessa de la ciutat d’Alacant està a l’espera de judici; qui fóra president de la Diputació de València està investigat per Cas Taula; qui fóra un dels homes forts del PP valencià Rafael Blasco roman a la garjola, com també ho està l’omnipotent Carlos Fabra, i així un llarg etcètera vergonyós i repugnant. Però ha canviat la cosa?, doncs no. Actualment el PP de la ciutat de València és el paradigma de la corrupció a tot el país i a la resta de l’Estat, perquè no es coneixen precedents de tan esperpèntic escenari. De fet, la direcció del partit està dissolta i és una gestora, dirigida per l’amic de les senyes d’identitat (bous, RACV, Lo Rat Penat, etc.) Luis Santamaria, qui dirigeix el full de ruta d’un partit que va a la deriva sense remei. I és que, Santamaria ha demanat l’acta als 9 edils (dels 10 que té a l’Ajuntament) del PP investigats per un presumpte cas de blanqueig de diners, els quals es neguen a lliurar l’acta perquè els Estatuts del seu partit no els obliguen fins que no s’òbriga judici oral. Tot plegat, i sumant aquests 9 imputats més, ja en sumen 63 implicats en la trama Taula, i tots davall la mirada permissiva de l’aforada Rita Barberá, a qui no podem negar que ens agradaria moltíssim veure asseguda a la banqueta dels acusats d’una vegada per sempre.
Comptat i debatut, no ens queda una altra opció que demanar la desaparició del PP valencià immediatament. De fet, Bonig, a qui podem recriminar sense por que no faça absolutament res, tot i que els edils investigats representen el seu partit com a adscrits, pareix que haja demanat ja a Cospedal una refundació del partit, sembla que angoixada per tants casos de corrupció, atrinxerada en un paper que ningú desitjava i dirigida com un titella des de Madrid. Sincerament, ho desitgem i esperem. El PP, tal com se’l veu ara mateix, no té lloc en cap democràcia seriosa, i si vol recuperar la dignitat que sí que té el seu electorat ha de fer alguna cosa radical. És cert que ens agradaria molt que desapareguera el PP i no en tornarem a parlar mai més, però no podem defugir de la realitat. N’hi ha molta gent darrere que no és culpable de les malifetes d’uns dirigents indignes, no solament per al partit de les gavines, sinó per a tot el sistema democràtic actual. Per això, pensem que és urgent la dissolució immediata del PP valencià i la posterior refundació d’un partit ideològicament de dretes però no corrupte i no tant espanyolista, però malgrat tot, necessari. Ja ens encarregarem entre tots d’ensenyar-los com es fa una política per al benestar de les persones.
