Trobades 2016, per fi ‘Un país d’escoles’

Mai un eslògan ha resumit tan encertadament el que signifiquen per al nostre país les Trobades d’Escoles en Valencià. Bé, potser exagerem i ara mateix algú n’està pensant un molt millor, en eixe cas, res a dir. Això sí, entenem que enguany, després del canvi polític a les institucions públiques valencianes, és el moment de reclamar sense complexos dos coses que entenem fonamentals per a la construcció del nostre país: la llengua, i l’escola. I això està representat de la millor manera possible en totes i cadascuna de les trobades que se celebren al llarg de tot el nostre país. Són 31 primaveres en què floreix tímidament el fruit de tanta lluita per la protecció de la nostra escola i de la nostra llengua, i enguany decididament hem d’aprofitar que no romanen al Govern els ‘presumptes’ polítics que les anorreaven i les intentaven ocultar perquè definitivament a ells, el que realment els ‘posa’ és Espanya.

Molt parlem de la vertebració del nostre país a través de la comunicació. És notori que ara per ara manquem dels mitjans audiovisuals necessaris per aconseguir connectar mitjançant la llengua totes les parts del territori, a través de la normalitat que suposa que pels nostres aparells de ràdio i televisió s’escolte habitualment la nostra llengua. En eixe context, les trobades són un exemple de com aconseguir aquesta vertebració, perquè porten arreu del país dos valors fonamentals sense els quals no entendríem hui dia el nostre llarg i prim país. De fet, en aquests esdeveniments, que amb tant d’èxit organitza Escola Valenciana i totes les Coordinadores distribuïdes per les comarques, no importa si on s’organitza és una zona d’un predomini lingüístic o un altre, no importa si es parla en qualsevol de les dues llengües oficials, el que realment importa s’aprecia en l’entorn de què hom pot gaudir, i no és una altra cosa que la representació del que realment hem de lluitar per aconseguir, un país normal.

I en aquest país normal, els seus ciutadans conviuen en ambdós llengües oficials amb tot el respecte de l’un per l’altre; en aquest entorn oníric (com és de trist que ara per ara siga oníric?) es defensa l’Educació pública, de qualitat i en la llengua pròpia del país, en aquest país pel qual hem de lluitar, tothom comparteix els seus projectes i n’aprèn de l’altre…, en definitiva, en les Trobades d’Escoles en valencià trobem el model amb què reconstruir el nostre assetjat país i, vés per on, els que ens ensenyen el camí no representen cap partit ni cap institució ni cap entitat, simplement, perquè encara no tenen l’edat per fer-ho.

Aquestes trobades del 2016 han de significar el punt d’inflexió per començar a construir aquest país d’escoles que volem. Cert que no podrem veure-ho de nou pels mitjans de comunicació públics, però sí que ens hem d’acostar al nostre poble més proper per a gaudir d’aquest món, aprendre’n i començar a treballar de nou pel País Valencià.