Comencem el 2016 polític tal com acabàrem el 2015, sense govern estatal i a la vista unes noves eleccions que han de decidir qui serà capaç de governar un estat ingovernable. Espanya campa panxacontenta amb un govern en funcions i els partits d’àmbit estatal no han sigut capaços d’arribar a un pacte per fer fora de la Moncloa el Partit Popular i el lamentable president Mariano Rajoy. I tot això, bàsicament perquè no són capaços d’acceptar la pluralitat d’un estat on estan representades altres nacions i altres partits que defensen el dret de defensar la sobirania del seu poble. Si els PSOE, Podemos, etc., hagueren tingut la coherència de pactar amb partits com ERC o PNB o fins i tot Compromís, ara estaríem parlant de propostes i no de promeses. Per això, pensem que la seua Espanya no té remei i esperem que tampoc futur.
Amb aquest horitzó a la ment dels ofesos ciutadans espanyols, ens ve al cap tota la campanya mediàtica repugnant que des de la caverna espanyola i els ‘grans’ (per nombre de militants volem aclarir) partits espanyols i unionistes van fer mentre a Catalunya negociaven el seu propi govern. Una campanya destructiva, que ha esdevingut però autolesiva, perquè al futur Estat català sí que van demostrar un full de ruta clar, contrastat, capaç de superar diferències i entendre que el que els havia demanat la societat catalana era un camí cap a la independència i fugir al més prompte possible de la caverna platoniana en què s’ha convertit eixa Espanya, perquè sembla que no són capaços de veure més enllà del que vol dir una ombra i per tant mai podran ser alliberats de la seua trista realitat.
La diferència és ben evident: Catalunya ara per ara disposa d’un govern democràtic que intentarà executar la voluntat del poble, mentre que l’Estat espanyol demanarà al poble que torne a participar perquè els seus polítics no són capaços d’acceptar voluntàriament el que els seus ciutadans els demanen. Comptat i debatut, una mostra més de la naturalesa política d’un estat que no sap ser-ho i que continua ancorat en una etapa de la història que molts volem oblidar, i condemnar.
I nosaltres els valencians sotmesos de nou des de Madrid a marcar-nos l’agenda política, i a preguntar-nos quin és el nostre paper el 26J des de les opcions d’esquerres i del valencianisme de progrés i republicà: contribuir a l’estabilitat del futur govern espanyol progressista si és viable?, o reivindicar un finançament just, la justícia social, la igualtat lingüística i el dret a decidir del País Valencià governe qui governe a Madrid? Quin és el nostre full de ruta? Què ens proposaran els nostres polítics?
