Camps i Cotino s’abracen a la mentida

17 maig 2016 01:00h
Francisco Camps i Juan Cotino.

Només el fet de pensar que Francisco Camps ha sigut el president de la Generalitat Valenciana durant més de huit anys ja ens produeix una insuportable sensació de neguit. I és que, ens queden a la retina les imatges d’un president postís, que arribà al càrrec després de la fugida al Ministeri de Zaplana, coberta a correcuita per l’incapaç Olivas i, això sí, després de guanyar unes eleccions per majoria absoluta, cosa que diu molt del gust (no de l’orientació) polític que ha patit el País Valencià en aquesta entrada de mil·lenni. Uns records colpidors com el posat al circuit de Xest al volant d’un Ferrari amb la seua benvolguda Rita, saludant sense vergonya, mentre passejaven ufanosos una imatge del País Valencià que no era real. I així, un reguitzell constant que estalviarem al lector, bàsicament perquè hom, malauradament, recorda les constants bestieses polítiques d’aquest patètic personatge.

Però sense dubte, si n’hi ha un fet que haurà de dur sempre al seu coll Francisco Camps com a expresident de la Generalitat Valenciana és el cruel tractament de l’accident de metro més greu que ha esdevingut a Europa, en què moriren 43 persones i 47 més en resultaren ferides. Això no cal oblidar-ho mai, i la prova que la gestió del Govern de Camps va ser tan nefasta com inhumana, la transmeteren ahir els gestos i posats de les víctimes que tan encertadament descriu Sergi Tarín en la crònica publicada en aquest mateix diari.

Camps menteix. El seu govern manipulà la RTVV perquè no s’emeteren en directe les imatges de tot el que estava passant, el seu govern preferí universalitzar la imatge de la visita del Papa mentre baix dels carrers de la ciutat moria gent innocent, Camps obvià les víctimes i es negà a rebre-les i donar-los el suport que necessitaven, Camps i el seu govern no investigaren com calia les possibles causes de l’accident...

I no ens amaguem de dir-ho, perquè honestament ens creiem abans les víctimes que dos personatges tan sinistres políticament com Cotino i Camps. La participació de tots dos en la comissió per a la investigació de l’accident és una mostra més de cinisme i prepotència, de mala educació, de no tenir el mínim sentit humà d’empatia cap a unes víctimes que han hagut de patir la mort de  familiars, de gent propera i volguda... Ens creiem a més els treballadors de RTVV valenciana que denunciaren la manipulació, encara que no s’atreviren a fer-ho en el moment. I sobretot ens ofèn l’actitud i el vincle amb la mentida impune amb què combreguen aquests dos desfets polítics, que a pesar que ens indigne veure’ls, han de continuar lligats a una banqueta d’acusats per a donar les explicacions que les víctimes els demanen.


 
next