Passen les setmanes i l’espai de comunicació públic valencià roman fosc, a negre, com des que el PP va decidir que tots els valencians no mereixíem tindre uns mitjans públics en valencià. La situació que ens arriba oscil·la entre la grandiloqüència de l’equip de govern i les seues promeses, i el desencís en les protestes dels extreballadors que encara es reuneixen a la plaça de Manises per a reivindicar els seus drets com tots els ciutadans poden fer. Un escenari que mostra clarament que això de tenir una RTVV pública, de qualitat i en valencià no serà cosa de dos dies, és més, els terminis que es marquen des del govern ens fan la impressió que són, com a mínim, agosaradament prematurs.
Intentar analitzar què és el que passa, perquè no es posen d’acord és una tasca en què no podem ni volem entrar. Però sí que volem intentar plasmar breument quina és la situació actual si atenem a les reivindicacions dels uns i dels altres.
Per una banda tenim les passes que fa el Govern del Botànic per a tirar endavant un projecte necessari. En primer lloc, passar el tema a les Corts Valencianes i que siguen aquestes qui tracen l’itinerari per a recuperar RTVV. Allí mateix, aquesta setmana es debatrà la futura llei de l’audiovisual per a crear la corporació valenciana de mitjans de comunicació. Al front del procés parlamentari, Podem, que ha donat el suport per al Govern del Botànic tot i que no en forma part.
Per l’altra banda, els extreballadors continuen amb la seua lluita per aconseguir les seues reclamacions laborals. Ara mateix, amb una demanda del sindicat CGT contra l’ERO pendent de resolució a l’Audiència Nacional i la negativa a fer una RTVV amb presses i amb una programació d’arxiu perquè no seria garant d’una televisió de qualitat. A més, decebuts i indignats pel que creuen un oblit intencionat de les promeses electorals realitzades pels actors polítics ara fa un any i per la negativa del govern valencià a considerar-los part necessària per abastar una solució.
L’escenari es tanca en tres escenes equivalents als 3 processos oberts en aquest cas. El primer el polític, en què s’han iniciat les passes sense tenir en compte el segon procés obert, el laboral que mantenen els treballadors i que depèn directament de la decisió de l’Audiència Nacional, el tercer procés (legal) que clou el cercle, ja que si la decisió de l’Audiència és declarar nul l’ERO previ amb què acomiadaren els extreballadors, tot el procés polític es veurà entrebancat, sense parlar dels diners que això costaria a unes arques valencianes ja bastant castigades.
En definitiva, fóra bo que l’entesa que s’ha demostrat amb els pactes electorals, que n’hem tingut de tots els colors, es posara en pràctica també entre l’equip de govern i els extreballadors, perquè només així es podrà solucionar una situació que ens fa la impressió que entrarà en breu en conflicte, si no és que ho està ja.
