La croada de l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares, contra tot allò que no siga la casposa i retrògada Església que ell representa, han dut la Fiscalia Provincial de València a obrir diligències contra el purpurat valencià per “incitar a l’odi”. Una autèntica xacra per als intents de renovació que des del Vaticà intenta dur endavant el papa Francesc, qui en el seu moment ja va cridar a capítol l’arquebisbe per fer servir una homilia per a proclamar el seu discurs d’odi contra el que ell anomena ‘Imperi Gai’ i defensar el seu model de família per damunt de qualsevol manifestació diferent d’amor o relació.
La veritat és que no ens sorprèn massa aquesta vinculació de l’Església amb conceptes com violència, odi o discriminació, ja que la seua història compta amb episodis absolutament terrorífics que no repetirem ací perquè són sobradament coneguts per tothom. Lamentem però que siga precisament un dels principals representants de l’Església valenciana el qui haja trencat amb la línia marcada pel papa Francesc, qui sembla que ha optat per un discurs constructiu i un intent d’actualització als nous temps. De fet, en l’Encíclica publicada el maig del 2015 (el Laudatio si), es reconeix un missatge a la humanitat per a la protecció del planeta, i fins i tot el mateix papa Francesc ha mostrat el seu compromís per acabar amb les misèries internes de l’Església, com la pederàstia, i el respecte a qui, en aquest cas, ama diferent.
És evident que ara per ara el cardenal Cañizares representa un sector de la nostra societat completament alienat i caduc. Una imatge que ens recorda un passat tenebrós que no s’ha de tornar a repetir. Amb aquest tipus de societat hem de conviure i ho assumim, però no es pot tolerar que un representant d’una institució tan important com l’església catòlica convertisca el lloc on els creients celebren la fe, en un altaveu per a fer proclames contra els altres pel simple fet de ser diferents. De fet, no cal ni esmenar què haguera passat si aquestes manifestacions provingueren d’algun representant d’alguna altra de les religions que conviuen a la nostra terra. Cadascú que traga les seues conclusions.
Al remat, hauríem de plantejar-nos honestament quin és el paper de l’Església actualment i com han de reaccionar les institucions davant posicions tan fonamentalistes de l’odi com les del cardenal Cañizares. De moment la Fiscalia ha actuat. Un pas significatiu per a marcar els límits i dir ben clarament que no tot val. Ningú espera que l’Església reconega la diversitat sexual, ni òbriga el seu obscur ideari a una mentalitat més respectuosa a altres maneres de pensar. Però almenys, com a poc, han de fugir d’aquest fonamentalisme tan perillós que proclama el cardenal de València, perquè d’alguna forma, coincideix o s’equipara en el discurs d’odi i homòbof dels qui causen condemnables tragèdies com la que recentment hem patit a Orlando. Això sí, de cap manera n’és el responsable, òbviament.
