El canvi al País Valencià ha arribat també a l’AVL. En aquest cas però, sense estridències, debats, pactes ni els problemes (o sí) que d’aquest tipus de processos se’n deriven. Un canvi amable en què deixen pas grans treballadors com Manuel Pérez Saldanya, qui s’acomiadava amb un conciliador missatge reclamant la necessitat d’obrir-se a la resta d’institucions normatives de l’àmbit lingüístic, i hi entren a formar-ne part posicions distants però que esperem servisquen per a tancar el cercle i deixar els conflictes i les baralles per a un altre galliner.
Es fa evident que respectar l’espai de l’AVL i apartar-lo de conflictes estèrils que només beneficien l’odi i el rancor entre el poble valencià és absolutament necessari. És més, hem de demanar als qui ocupen les institucions valencianes que promocionen la tasca normalitzadora de l’Acadèmia fent ús de la llengua arreu del domini lingüístic, que facen una política lingüística d’expansió per impedir-ne el retrocés a les zones on menys s’usa, i evitar caure en la temptació de discutir amb els qui han fet del fals conflicte lingüístic una arma per a guanyar vots i donar cabuda a l’espanyolisme més ranci i caspós que representen els sectors de la dreta i extrema dreta valenciana.
Per a això cal però que l’AVL marque una línia absolutament clara i definidora. A l’aixopluc d’una institució pública no hi caben posicions acientífiques que han fomentat històricament el conflicte i creat dubtes entre una societat que fuig espaordida a l’abric de la llengua espanyola. El camí de l’AVL és el que han mamprès acostant-se a la resta d’institucions normalitzadores del nostre domini lingüístic, el d’acostar-se a les universitats públiques valencianes que fa molts més anys que la mateixa acadèmia que hi treballen per la normalització de la llengua i el seu foment i oblidar-se de posicions polítiques que poc tenen a veure amb la filologia, perquè si no és així la nostra llengua corre un seriós perill de veure’s substituïda i, lamentablement, desapareguda.
No ens amagarem a l’hora de defensar que ens cal una entitat que vetlle pel futur del català a la nostra terra. Tampoc ho farem en el moment que notem una flaire política en les seues decisions perquè serà l’hora de tornar a dir que amb la nostra llengua no es juga. Assumim responsablement totes les posicions i crítiques que hem rebut perquè per a nosaltres la llengua no és un tema secundari i pensem que ho hem demostrat sobradament al llarg de la nostra aventura. Molta sort per als nous membres, i que no s’obliden del sud.
