El bucle espanyol i la desconnexió a la catalana


La política espanyola ha entrat en un camí de no retorn que l’empenta inexorablement a una situació insostenible. El resultat de les passades eleccions del 26 de juny, lluny de ser un al·licient més per a fer un altre tipus de política en què es vegen representades totes les sensibilitats que van eixir de les urnes, s’està convertint en un maldecap per als qui estan acostumats a manar sense que ningú els puga dir absolutament res. Els dos ‘grans’ partits, PP i PSOE, no volen exposar-se a una investidura que, com en el cas de les eleccions del 20D, es pot convertir en un termòmetre del malestar de la cambra per la manca de consens. A més, el PP es veu afectat pel recent processament que converteix el partit de Mariano Rajoy en un actiu altament tòxic. Mentrestant, la resta queda expectant als moviments que facen els grans per a poder decidir quin és el camí per a formar un govern espanyol que gestione els interessos d’un estat que decididament va a la deriva per la mediocritat de molts alts dirigents de partits polítics, la manca de talent polític i la negativa al canvi real que demana a crits la societat, tot i que, incomprensiblement, una gran part encara li dóna majories simples al PP.

En aquest gran bucle en què ha entrat la política espanyola s’ha vist immers Compromís, de nou sense grup parlamentari propi per la negativa de la conservadora Mesa del Congrés actual, i apuntant cap a un grup Mixt des d’on intentar guanyar una visibilitat que, molt ens temem, no serà massa efectiva. La resta de representació valenciana quedarà com sempre sotmesa a la disciplina d’uns partits  d'obediència espanyola que tenen en el centre del seu objectiu Espanya i els seus interessos, per damunt de qualsevol altre tipus de pluralitat nacional, cultural i lingüística. Una dinàmica constant en la recent història política de l’Estat espanyol que, com sabem tots, no ens ha aportat cap tipus d’alegria als qui pensem que el nostre País Valencià és quelcom més que una part d’aquesta destructiva Espanya.

Aquest dia de la marmota que estem vivint té un contrapunt força interessant en la decisió que ha pres el Parlament català d’obrir un procediment per a desconnectar-se de l’Estat espanyol. No, no estem barrejant coses, en absolut, el que es planteja en aquest moment és la necessitat de no ser absorbits per tota aquesta voràgine eterna en què s’ha convertit l’elecció del nou govern espanyol. Per això, celebrem que a Catalunya vagen per feina, com acostumen a dir allà, i no hipotequen el seu futur a un govern que no respecta la seua condició i els seus desitjos de decidir el que volen ser, tal com ho fan de forma pacífica i democràtica. Potser caldria cercar les cadires idònies al Congrés dels Diputats espanyol per a començar a dir que no ens interessa una Espanya com aquesta, que el futur del poble valencià no pot esperar a ningú perquè tenim moltes urgències, molta feina per fer i no massa temps. Potser siga el moment d’adonar-se que a Madrid no saben fer res més que governar des de la fèrria centralitat espanyola, potser és l’hora de demanar fer les coses a la valenciana, sí, però des del País Valencià i amb el nostre poble com a punt d’origen de totes les coses.

I per acabar, ara mateix aprofitant els contactes amb el PNB, els independentistes catalans conservadors han passat a ser  simplement “nacionalistes”  per a la caverna mediàtica, la que posa el crit en el cel  i la que brama en les xarxes si el PSOE i Podemos intenten qualsevol diàleg amb el sobiranisme català (de CDC- Actualment PDC- i ERC).  Aquest tipus de periodisme de pessebre cal denunciar-lo. Per això, si mirem els resultats del 26J en el mapa d'Espanya, on hi ha realment pluralitat mediàtica autèntica i mitjans audiovisuals públics plurals i de qualitat com és el cas delPaís Basc i Catalunya, el PP, curiosament, no és hegemònic. Ni el PSOE. Per a quan la nova RTVV i la reciprocitat?


 

Comentaris

Micalet
7.

Catalunya farà el que pugui que ja es molt. Com a mínim els seus ciutadans tenen la possibilitat de votar a partits netament catalans. Com arreu els han sorgit els traïdors de C's però allà ja els comencen a conèixer i poca gent els vota. Al seu Parlament tenen una majoria independentista, sols falta que s'entenguin que ja serà difícil.

  • 4
  • 0
Segador
6.

#5

Per a engegar TV3 i Cat Ràdio, no calen 24 anys per fer-ho. Dones l'ordre a ACPV, pugen a la Carrasqueta i de seguida ja ho tenim. Que sí, que sí el múltiplex, que sí Madrid..........a vegades desobeïr no passa res.

  • 20
  • 1
TRELLAT PAIS VALENCIA
5.
En 24 anys el pp valencià en majoria absoluta , han llevat la conexió de tv3 i han tancat canal nou o la dos de telemadrid que el mateix, ha aprobat la llei de las senyas d'identitat i exigit a Catalunya respecte amb una llengua distinta com el valencià, ha signat per l'unitat d'Espanya esta castellanitzant tot el País Valencià i menyspreant la nostra llengua i arrels per les castellanes. I ningú ha dit res? I han guanyat eleccions rere eleccions. Ara demaneu a Compromís en 2 anys que revertixca tot el mal que ha fet el pp valencià en 24 ays de majoria absoluta?.
  • 12
  • 7
Pere Sueca
4.

Compromís ha pres la decisió de pactar amb C's per poder governar espanya. a més li diu pacte progressista. On està la llum?, ens hem tornat a quedar a les fosques.

  • 11
  • 4
Joanot
3.
Esperem que Catalunya puga assolir la seua lliberació nacional! Per al País Valencià i les Illes Balears seria molt important que una part de la nostra comunitat tinguera plena independència política i cultural. Aquest esguerro que anomem Espanya no té cap solució. Aquesta còpia dolenta dels grans estats europeus mai no ha sabut trobar un sistema propi, bo per a tots els ciutadans i respectuós amb la seua diversitat cultural. Només el nom que té ja és una broma. Aquest estat deuria dir-se Règim Borbònic Madrileny. Escoltant i llegint el mitjans de comunicació espanyols hom se´n adona de la gran quantitat d´interessos aplegats a Madrid. Per als mitjans centralistes només existeix la fauna política de Madrid i el seu fastijós xivarri. Fa risa de veure com lloen el Borbó! Allò de les autonomies és una farsa, semblen fetes sols per a que el PP i el PSOE gaudeixen d´un poder etern (dissortadament, el País Valencià n´és un trist exemple). Qualsevol intent de confederació semblant a Suissa serà brutalmente colpejat, per tant Catalunya (és a dir, la part no espanyolista de Catalunya: el personatge de Alberto Rivera és tota una lliçó de com defensar la destrucció d´una cultura i d´una nació amb el més absolut cinisme) ha de lluitar per una república on es podrà viure amb dignitat i sense vergonya.
  • 30
  • 3

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat