La necessària vertebració del PV amb Catalunya


“Històrica”, així han qualificat la trobada que han mantingut representants de la Generalitat Valenciana i de la Catalana al Palau de la Generalitat, amb els respectius presidents al front de l’encontre. Un adjectiu que, per altra banda, hauria de ser necessàriament exagerat si no fóra per tota l’estúpida polèmica que ha envoltat les relacions entre Catalunya i el País Valencià, dos territoris veïns i que comparteixen moltíssimes coses més que bona part de la seua cultura i especialment la llengua. Com a prova del desgavell, només cal pensar que feia 7 anys que no es produïa una trobada entre ambdós presidents al País Valencià.

Si deixem les escenes polèmiques a un costat, el contingut de la cimera és absolutament fonamental per als interessos del nostre país, i això, és realment el que ens importa. A primera línia, com gairebé sempre, el Corredor Mediterrani com a símbol d’una connexió que ve a vertebrar les relacions entre ambdós territoris. De fons, el corredor mediàtic entre tots els territoris de parla catalana, la cooperació econòmica en camps com el turisme i els sectors productius i el conveni de cooperació cultural i lingüística.

De la trobada es poden extraure algunes reflexions interessants. En primer lloc cal destacar la bona sintonia entre ambdós presidents, fet positiu que, desficacis a banda, no es podria entendre d’una altra forma. En segon lloc, cal destacar la selecció de temes proposats i la seriositat amb què s’han plantejat, ja que lluny d’encetar disputes o aclarir falsos malentesos, hi ha un acord tàcit en el fet de donar importància al treball col·laboratiu per a vertebrar els dos territoris a partir del foment de les estratègies que ens beneficien a tots dos, una iniciativa que esdevé crucial a l’hora de cercar l’eficàcia que la nostra situació reclama. Finalment, s’intueix la intenció de construir un front comú per a reclamar a l’Estat espanyol el finançament just que correspon a cada un dels territoris, fet primordial ja que no existeix cap senyal de col·laboració per part de l’Estat espanyol, el qual, a més, roman encara en la depressió més absoluta i un govern en funcions assetjat per casos cada vegada més greus de corrupció. Sí, és cert, també a la trobada hi havia representants del PP, però estarem d’acord en què quan es treballa tenint com a base fèrria de fer les coses la democràcia, tothom ha de ser part activa en la gestió política dels nostres interessos.

Aquest “històric” acord ve a demostrar una vegada més que no es poden anteposar interessos partidistes a les necessitats bàsiques de la ciutadania. Amb Catalunya ens uneixen moltíssimes coses que fan necessària aquesta vertebració immediatament. Compartim la històrica Mediterrània, una font inesgotable de recursos mancada ara però de les comunicacions terrestres bàsiques; compartim una llengua amb la qual hem de ser capaços d’agermanar els nostres pobles, les nostres expressions culturals i connectar tots els territoris que compartim parla a través de, entre altres coses, els mitjans de comunicació, i també compartim interessos econòmics que hem d’explotar per a garantir a la nostra societat uns serveis bàsics de qualitat. I finalment, hem de ser suficientment intel·ligents per a no caure de nou en l’estratègia de l’odi i de la por. El nostre País Valencià ha de respectar el procés democràtic i pacífic d’independència català, perquè si el poble català l’aconseguira, si definitivament fóra capaç de traure’s de sobre el terrible jou de l’Estat espanyol, no canviaria absolutament res en relació als nostres lligams i arrels comunes. Encara ens mullaria la Mediterrània, ens entendríem en la mateixa llengua i Vinaròs continuaria tan prop d’Ulldecona com ho està ara mateix.


 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat