Un decret que equipara dues llengües amb una posició desigual


Com cada cosa que afecta la llengua al nostre País Valencià, la presentació de l’esborrany de Decret de Plurilingüisme que han celebrat des de la Conselleria d’Educació, no ha deixat indiferent ningú. De fet, ha posat d’acord sectors irreconciliables en la seua contra, afortunadament per raons completament oposades. El PP, com no, ha tret l’artilleria pesada (la poca que li queda) per a tornar a posar en escena els fantasmes del catalanisme, mentre que sindicats progressistes del sector públic d’Educació han mostrat el seu desencís pel tractament que rep el valencià. Amb tot, estem davant un esborrany de Decret que permet encara debatre qüestions fonamentals i tractar de resoldre les mancances o possibles errades.

No passarem a analitzar en profunditat el text, però no cap dubte que estem davant un treball que reflecteix les necessitats del segle XXI. De la primera lectura s’extrau un model adaptat a la realitat social i ajustada al que es demana i marca el Marc Europeu Comú de Referència (MECR), almenys pel que fa a la nomenclatura i a l’equivalència de títols. Un text tractat amb intel·ligència i que vol fomentar que els alumnes valencians siguen actius usuaris en les llengües que trien per a la seua educació. A més, amb la desaparició de les línies s’incorporen sis nivells de competència en llengües, ajustats al MECR, i seran els centres educatius públics i concertats els que decidiran quin programa lingüístic apliquen, cosa aquesta darrera, una mica complicada a priori.

Però n’hi ha alguna cosa que ens ocupa i preocupa, i molt. Del text es desprèn que el valencià i el castellà seran tractats de la mateixa manera. Tot i la preocupació rocambolesca de la Bonig amb el tema de la immersió, d’aquest esborrany de decret s’extrau la voluntat de l’equip que ha elaborat el projecte que tots els alumnes siguen competents en ambdós llengües oficials, i ens fa la impressió que es perd de vista que la situació de les dos llengües oficials de què es parla no és, ni de bon tros, la mateixa. De fet, no es pot comparar la situació i el marc normalitzat en què es troba l’espanyol, amb les mancances, per molts anys de desgovern, amb què la llengua pròpia de la nostra terra es troba ara mateix. A més tenim, com sempre, el tema de l’exempció, per al qual es proposa haver d’estudiar el valencià per a poder certificar la competència en anglès, una estratègia atractiva i que està per veure si funcionarà.

Comptat i debatut, pensem honestament que cal donar un temps per a debatre el decret. Si una cosa ha demostrat la Conselleria que encapçala Vicent Marzà és l’oferta de diàleg permanent per a qualsevol tema, i això, els ha de donar necessàriament un marge de confiança. Totalment d’acord. Però no podem evitar pensar: quin problema n’hi ha en vehicular l’Educació Pública a partir de la nostra pròpia llengua?, no li cal una protecció especial perquè no acabe desapareixent? A on queda allò d’escola pública de qualitat i en valencià...? I, faran el mateix amb la RTVV...?


 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat