Un 9 d’Octubre per a construir el país

Es fa complicat explicar breument què esperem dels dies que el calendari i l’ambient cultural ens recorden que hem de celebrar. Difícil en els moments en què poques coses tenim per a celebrar i moltes per a reivindicar, i així, amb aquesta dinàmica confusa que se’ns planteja cada 9 d’Octubre, els valencians ens preparem per a, malgrat tot, commemorar una diada que es presenta de manera molt diferent depenent de la ideologia de qui la celebre. És així, el 9 d’Octubre de cada any destaca pel fet que el poble valencià llueix orgullós els seus símbols, cadascú els seus però, perquè si alguna cosa tenim els valencians és eixa diversitat que mai hem sabut fer servir per a sumar, sinó només per a crear un odi que naix de la misèria més profunda que representa el feixisme.

I és que aquest és precisament el repte que ens hem de plantejar cada 9 d’Octubre que commemorem: unir els esforços de tots els valencians per a construir el nostre poble sobre la bastida del respecte, la convivència i el civisme. I això, i ara no dedicarem ni un segon a fer-nos-en ressò, encara no ha passat des que un nou d’Octubre 500.000 valencians reclamàvem amb vehemència el nostre propi Estatut d’Autonomia, i ni tan sols aquell dia.

És per això que l’objectiu ha de ser necessàriament cercar les zones comunes, els acords unànimes, perquè definitivament el 9 d’Octubre servisca per a construir entre tots el país que volem. I, malauradament, estem tots d’acord que aquest 9 d’Octubre ha de servir per a unir-nos en un clam rotund i reclamar tot allò que se’ns està negant des de fa massa anys ja. Ningú pot obviar que patim una manca de finançament vergonyant, tampoc discutirem la desvertebració del territori i la desconnexió amb Europa que patim per la negativa del Govern espanyol a complir amb l’exigència europea del Corredor Mediterrani ni la manca lamentable de mitjans de comunicació en la nostra llengua, l’arraconament de la nostra cultura i l’anorreament que hem patit els qui pensem que més que una comunitat, volem un País Valencià lliure i autogestionat.

Els valencians hem d’aprofitar aquest 9 d’Octubre per a assumir la responsabilitat de reconstruir el nostre poble, però fent prevaldre els nostres interessos davant qui siga. I clar, cal celebrar-ho a la nostra manera, amb la nostra forma de fer les coses tan lúdica, tan festiva i alegre com es representa a cada carrer de cada poble del nostre territori. I com no, nosaltres ho reivindicarem des de la idea de país de la qual mai ens amaguem, perquè així som, i així volem ser, alegres, festius i combatius. Ara toca reviscolar i descobrir al món el país que mai ens han deixat ser. Ah, i tampoc aquest 9 d’Octubre el veurem a RTVV...


 

Comentaris

e e
5.
No sabía que el valenciano estuviera prohibido en los templos de la Comunidad Valenciana. Nunca han filmado ninguna serie de televisión ni sobre la vida de Bonifacio Ferrer, la Biblia valenciana, ni sobre la vida de los autores de la Biblia en castellano, Reina y Valery, en el siglo XVI. Tuvieron que marchar al exilio. La Biblia de Reina y Valery estuvo prohibida durante siglos, en España, en Hispanoamericana, ,o, al menos, era conocida de forma clandestina.
La Academia Valenciana de la lengua ya elaboró hace años un misal, y, un oracional, pero, esta tierra valenciana siempre dividida, no llegamos a un acuerdo, a un término medio. En general, estamos muy polarizados.
  • 0
  • 0
e e
4.
Esto es, la Guerra de Sucesión, de principios del siglo XVIII, desde la perspectiva de la Corona de Castilla, y, desde el punto de vista de la Corona de Aragonés, de manera especial, desde el lado del Reino de Valencia. Y, dentro del Reino de Valencia, la ciudad de Xàtiva,,y, otras ciudades. Sería una buena serie de televisión, se podría ver también la batalla de Cartagena de Indias de 1741.
El papel que desempeñó, los antiguos territorios de la Corona de Aragonés, en esa batalla. Es un tema complejo, a mi juicio.
  • 0
  • 0
e e
3.

No obstante, sin caer en víctimas os, o manipulaciones, o, incluso mentiras, o, medio mentiras, en España, nunca han filmado una serie de televisión que relate, como una saga, la historia del siglo XVIII, o, la historia del siglo XIX, Episodios Nacionales, de Benito Pérez Gales. O la historia de Bonifacio Ferrer, o, de Los autores de la Biblia, en castellano, en el siglo XVI, Reina y Valera

  • 0
  • 0
e e
2.

1707, el Reino de Valencia, sus comarcas, fueron ocupadas, el valenciano, el uso oficial, fue prohibido. Esto es la historia, real, no inventada.

  • 0
  • 0
e e
1.
Un país, una tierra de comarcas, a mi juicio. Cada comarca de la región valenciana tiene su singularidad, sus características propias. Una buena conexión entre las capitales de comarca, y, al mismo tiempo, una conexión entre las capitales de comarca, y los municipios, vertebran la región valenciana. No es lo mismo pensar que se vive en la capital de una comarca, que pensar que se vive en un pueblo o ciudad cualquiera.
Porque, en el primer caso, se tiene una idea de conjunto, y, se valora habitar en la capital de una comarca, bien conectada con los municipios, y, con todas las capitales de comarca.
Una televisión pública, en valenciano, una televisión de comarcas. Claro que para todo ese proyecto tan positivo, hace falta voluntad, y financiación.
  • 0
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat