Els fronts oberts del Pacte del Botànic

L’anomenaren Pacte (o Acord) del Botànic, i prenia el nom de l’emblemàtic racó del cap i casal on es produïren les trobades que van dur a fer fora el Partit Popular de les institucions valencianes. Ara, encara és recurrent fer servir el nom per a parlar d’una entesa entre tres, que va produir un govern de només dos. Després dels pertinents estira i arronsa pel poder i sobre el qui, la campanya prioritzant el què va triomfar i el nou govern de progrés arribava després de 20 anys d’obscurantisme conservador i corrupció sistematitzada (i 24 a l’ajuntament de València).

El model del Botànic també va servir, durant les eleccions (en plural) estatals passades, per a definir el tipus de política que feia falta per a reconduir un Estat espanyol perdut sota el desgovern de l’incapacitat polític Mariano Rajoy. Així, des dels sectors progressistes reclamaven un govern espanyol ‘A la valenciana’, és a dir, un govern on es feia prevaldre l’entesa per sobre dels interessos partidistes, per a gestionar els interessos de l’Estat.

Ara, i a tocar de començar un any nou ple de reptes, l’anomenat Govern del Botànic es veu obligat a enfrontar-se amb alguns temes que, si no es resolen a la major brevetat possible, poden produir un mal molt major en la salut d’un pacte que, honestament, es percep sòlid.

Així, la posició del president Puig durant la crisi magna del PSOE fa que el grup de suport de l’actual equip de govern, Podem, haja fet un parèntesi (com a mínim ideològic) en el seu suport incondicional al pacte, cosa que entenem lògica perquè no es pot entendre que el president de tots els valencians acuse el govern de Rajoy de molts dels mals que pateix el nostre país, i li acabe donant suport amb una abstenció, potser estratègica, però vergonyant. Per altra banda, la gran promesa d’aquest govern continua sense produir-se, i ara per ara, complits ja els 3 anys de la seua apagada, la RTVV, la futura Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, roman ancorada en trames judicials i conteses amb els extreballadors que cada cop fan més inversemblant la promesa del Govern del Botànic, i que ens manté sense la reciprocitat amb TV3 i IB3. A més, els dos partits que formen l’actual equip de govern tenen fronts oberts dins de les seues estructures que caldria resoldre. És cert que les discrepàncies formen part del que s’anomena democràcia, però són lesives si es converteixen en irreconciliables.

Amb tot, els problemes a què s’enfronta la salut del Pacte del Botànic no tenen ja el regust a corrupció a què estàvem acostumats. A més, cal veure com a encert l’aproximament a les institucions catalanes i el suport a la identitat catalana que el president Puig va transmetre en la recent trobada amb el líder del PSC Miquel Iceta o anteriorment amb el president català Carles Puigdemont. No podem canviar el tarannà centralitzador de la política de Puig ni aquesta aposta per la famosa Tercera Via a què ens tenen acostumats. Tampoc podem esperar que es prioritzen temes cabdals per a molts valencians com són la llengua i els nostres trets culturals més genuïns. Però cada cop estem més segurs dels nostres reptes i de les nostres reclamacions, que hui el Govern del Botànic ha posat en l’agenda política espanyola, com són el Corredor Mediterrani i l’infrafinançament (espoli fiscal en realitat) i per això, a més de reclamar a l’Estat espanyol el que ens correspon, entenem com a prioritari refer el nostre país a partir dels nostres propis recursos i a través de la nostra pròpia identitat.


 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat