El futbol valencià d’elit menysprea el valencià

De tant en tant cal donar pas a la reacció per a remoure consciències i aconseguir objectius. Això es podria extraure dels fets esdevinguts durant la darrera setmana al voltant d’un tema que tots coneixen, però sembla que assumeixen potser resignats: el menyspreu de la nostra llengua en la major part del futbol valencià. Tots coneixem la manca d’espai a què se sotmet el valencià entre els equips que estan a l’elit del futbol europeu, i això, tenint en compte l’impacte social d’aquest esport actualment, és una oportunitat perduda per a fer visible una llengua minoritzada com la nostra.

Cal tenir en compte que estem parlant de grans empreses que no estan obligades per llei a fer servir el valencià en la seua difusió mediàtica ni en la comunicació interna o externa. Així, ens referirem només als dos equips que actualment estan a la màxima categoria estatal del futbol. El primer que sobta és el fet que ambdós equips s’anomenen oficialment amb el nom en castellà, malgrat que les dues ciutats tenen una nomenclatura normalitzada al valencià i actualment el nom oficial de les dues ciutats és en la nostra llengua. Per tant, ¿afectaria tant en la identificació d’ambdós equips que el nom que apareix a totes les capçaleres europees i mundials de l’esport estiguera escrit en valencià? Evidentment no. En el cas del Valencia CF només un signe gràfic damunt de la e no faria confondre el seguidor en cap lloc del món, com tampoc ho faria que l’equip de la Plana Baixa fes servir el guió i fera caure una l a la primera part del nom i una r a la segona.

Potser qüestions de màrqueting de caire superior al nostre enteniment expliquen aquest ús. Tanmateix, els fets esdevinguts la darrera setmana amb el Villarreal CF fan que la sensació de menyspreu i de voler marginar la nostra llengua dels camps de futbol siga bastant més important que una raó comercial.

Ningú no dubta que la massa social que actualment mou el futbol és immensa. Per això, pensar en l’oportunitat perduda perquè el valencià ocupara eixe espai és absolutament decebedor. Perquè a més, bona part d’eixa massa social de què parlem i que segueix amb passió ambdós equips, usa naturalment el valencià en la seua vida diària i per això es mereix que l’equip a qui admira respecte la seua llengua. Estem parlant de multitud de seguidors d’arreu de les comarques, de socis que paguen anualment el seu abonament per a donar suport a un equip que el menysprea, perquè no té en compte la realitat lingüística del país on exerceix la seua tasca esportiva.

Comptat i debatut, estem davant una realitat que supera amb escreix l’ideari legislatiu de la llengua, perquè actualment no hi ha un marc normatiu que regule aquest escenari. Ens queda l’esperança però de la mobilització social per a aconseguir un repte que s’albira complicat però apassionant. Només amb la crida d’uns aficionats ja s’ha aconseguit que el Villarreal CF deixe de blocar els usuaris de la xarxa que usen el valencià, i ara ACPV ha anunciat una campanya de sensibilització, a la qual ens unim, que mostre al món la llengua que aquests clubs amaguen de manera vergonyant.

Faria tant de goig que els aficionats al futbol de tot el món, des de sa casa, a través dels seus dispositius, pogueren escoltar, veure i llegir que en els camps de futbol del País Valencià es fa servir una altra llengua... 

La Veu
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat