RTVV tardarà

El serial en què s’ha convertit l’afer per a restablir el mitjà de comunicació públic de tots els valencians sembla que ha renovat per una temporada més. Lluny de resoldre’s, el conflicte (malauradament ho és) es veu agreujat per la sentència de l’Audiència Nacional que justifica i dóna validesa a l’ERO que extingia un ens necessari per a un territori amb llengua pròpia com el nostre. La resolució es basa en la nefasta evolució econòmica que RTVV va patir per la mala gestió dels aleshores governants, el Partit Popular valencià, els quals ara mostren el seu cinisme per una resolució que en definitiva confirma que la seua manera de fer al front de l’ens comunicatiu púbic valencià va ser absolutament desastrosa.

 Lluny de voler arribar a disquisicions legals que no ens pertoquen, posem la mirada atentament en l’escenari que es presenta ara després d’una sentència que obliga totes les parts a, d’una vegada per totes, arribar a un acord mitjançant una negociació justa i consensuada. Però això, mirant els precedents, percebem que no serà fàcil.

De fet, els mateixos sindicats ja preparaven nous recursos per a continuar amb la guerra judicial. Però ara, i com acostuma a passar després d’una sentència judicial tan taxativa com aquesta, les posicions llueixen més distants si cap. I és que, els qui defensaven els extreballadors quan estaven a l’oposició i rebutjaven l’ERO, han declarat que era l’única eixida possible, i això, òbviament, crea un precedent a què recórrer en el cas de distància entre les posicions.

Amb aquesta sentència es fa evident que RTVV va fracassar com a empresa i la seua mala gestió va dur la Generalitat a assumir un deute que a hores d’ara encara ofega els nostres comptes. Segons la sentència, queda provat que per l'operació RTVV el Consell va assumir un deute financer del Grup de 1.059.344.331 €, i això, per al nostre País Valencià, és un càstig inassolible. Per altra banda, és absolutament lícit i lògic que els treballadors afectats reclamen allò que els van traure indiscriminadament. Molts parlen d’una plantilla sobredimensionada, potser és cert, com també ho és que els drets laborals dels treballadors són inviolables.

Arribats a aquest punt podem dir sense por a equivocar-nos que estem, de nou, com estàvem. Aquesta sentència no esgota les vies judicials, i dos dels sindicats ja s’han mostrat disposats a presentar recurs al Tribunal Suprem, en una campanya que continua oberta sota el lema ‘No callarem’.

El que és ben cert és que qui roman callada i apagada és la que han volgut anomenar nova Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, i amb això, es demora el període de silenci que patim la societat valenciana, perquè encara continuem orfes d’uns mitjans de comunicació públics íntegrament en valencià, plurals i de qualitat que ens van arrabassar per a manipular-los i destrossar-los amb total impunitat.  I, com no, orfes de la reciprocitat amb TV3, CatRàdio, IB3...

Lamentem profundament expressar la sensació que RTVV tardarà, si no és que es comença a fomentar des de ja un diàleg absolutament necessari. Ja és suficientment trist veure com han de ser els tribunals espanyols des de Madrid els que resolen els problemes que ens afecten als valencians. Ara cal ser assertius, propers i raonables i buscar una solució urgent. Partim d’una premissa amb la qual estem tots d’acord: volem una RTVV pública, de qualitat i íntegrament en valencià ja, i reciprocitat per vertebrar el corredor mediàtic català-valencià-balear. Doncs va, a la feina!

La Veu
 

Comentaris

Joan València
16.

València és una colònia castellana, com ho és Catalunya i Mallorca, però l'imperi espanyol ja no té cap sentit al segle XXI, si n'ha tingut mai.

  • 1
  • 6
s
15.
Unos periodistas, en medios de televisión nacionales, que no son capaces de comprobar correctamente la situación de un pueblo, ciudad en España, y que, con un par, salen en la televisión, en los medios informativos, con un cartel, bien grande, donde escriben, que Orihuela está en la Región de Murcia, es para hacérselo mirar. Y no lo han puesto una vez, son varias veces.
Un país, España, que está más de 80 años, que se dicen pronto, con una clase política que no ha tenido jamás el menor interés en invertir ni en el corredor mediterráneo, ni en una vía de tren entre Valencia, Zaragoza, Cantabria, es que los tienen muy gordos, les deben pesar mucho, o los tienen cuadrados. Los objetivos claro está. No se les ha pedido jamás que manden una nave espacial a Marte, sólo es un corredor mediterráneo, en España, una inversión, que en 10 años se habría amortizado. Sólo es una vía férrea entre Valencia, Zaragoza, Cantabria.
Al final, es para hartarse ya.
  • 1
  • 0
Raimon València
14.
#6

Castellonenc, ja està bé de que no t´atures de dir les mentides que dius i els insults que fas als NACIONALISTES VALENCIANS- acusant-nos de neoblavers i neofranquistes-, quan un blaver i franquista, és un feixista i antivalencià, cosa de la que no ens pots acusar-nos als qui defensem i reivindiquem els nacionalistes valencians, que son les mateixes reivindicacions nacionals que al 1909 reivindicava el pare del valencianisme modern, el doctor Faustí Barberà, - que va posar de nou en ús l´expressió de Nació Valenciana i la reivindicació de que l´antic Regne de València és una nació, cosa que als anys trenta- a la segona república- tots els partits valencianistes varen reivindicar i defensar , i no el que tu afirmes i reivindiques , sobre la catalanitat dels valencians, que com va escriure el mateix Joan Fuster - a ´´
Qüestió de noms`` va desaparèixer al segle XV :

´´ D´ençà del segle XV, ´´Català`` vol dir exclusivament home o cosa del Principat. El gentilici comú - repetesc- es regionalitza, perd aquell abast total que tenia en la ploma de Ramon Muntaner, que acceptava fra Anselm Turmeda, que enorgullia Calixt III``.

´´El nom de ´´catalans sel´s fa estrany, a valencians i mallorquins`.
´´ El País Valencià, en el segle XIV, ascendeix a una plenitud econòmica i social molt estimable , la qual es refermarà en el XV, justament a expenses de la incipient decadència del Principat. Dir-se ´´ mallorquins`` o ´´valencians``, després de tot això, implicava ja una punta d´orgull, de repercussions bastant previsibles.``

Al segle XV, aquella plenitud econòmica i social , produí, un particularisme valencià , que el patriciat de la ciutat de València va exaltar , i fruit d´aquell particularisme valencià , son les paraules que el frare gironí Francesc Eiximenis, al seu llibre El regiment de la cosa pública, en 1383, va escriure dedicades als Jurats de València, en el que deia, sobre el poble valencià:

´´Com sia vengut e eixit, per la major partida de Catalunya , e li sia al costat,emperò no es nomena poble català, ans per especial privilegi ha propi nom e es nomena poble valencià``.

Com Joan Fuster ens ho deixa ben clar, ´´d´ençà del segle XV``, els valencians deixaren de sentir-se ´´Catalans``, sense oblidar mai , la ´´germanor``, que unix als valencians amb els catalans estrictes, i comencen a aparèixer les primeres manifestacions particularistes , reivindicant , i afirmant , que el Regne de València , és una nació, la Nació Valenciana, com podem veure a molts documents històrics.
Efectivament, com Fuster va escriure, a partir del segle XV.els valencians deixen de sentir-se ´´catalans`` , i comencen a reivindicar que el seu regne, és una nació, la Nació Valenciana, com ho podem veure , en una carta que els Jurats de València que van dirigir al rei, on elogiaven a misser Gispert Pardo, per la seua brillant actuació diplomàtica a Alemanya com a legat pontifici:
´´Ab gran renom , a glòria principalment de vostra gran excel.lència , que lo y volch trametre( al concili), e aprés de aquesta ciutat , de la qual és fill, e encara DE TOTA LA NACIÓ VALENCIANA``.

També podràs trobar més afirmacions com aquesta , com la que a finals del tres-cents, a les de consell de València del 2 de gener de 1391, on , l´escrivà de la Sala va recollir la satisfacció de la corporació pel valerós comportament militar de Centelles i dels valencians en l´última guerra de Catalunya, on esta poderosa família valenciana , va lluitar al costat del rei, les paraules que va escriure l´ escrivà de la Sala , van ser estes:

´´ E que ell, entre-els altres e ab los altres valencians, havia fet en armes tant, QUE TOTA LA NACIÓ VALENCIANA ERA STADA D´AQUEN NOTABLEMENT LOADA , SPECIALMENT PER ALCUNES VICTORIES D´AQUÉN OBTENGUDES``.

A principis del segle vint, Faustí Barberà- el gran pare del nacionalisme valencià-, ja va reivindicar l´expressió de Nació Valenciana, com ho van fer la majoria dels valencianistes dels anys trenta - a la segona república espanyola-, on des de el partit Esquerra Valenciana , i Partit Valencianista d´esquerra, Acció Nacionalista Valenciana, Unió Valencianista, i les entitats culturals valencianistes, i setmanaris com El Camí, tots reivindicaven , que el País Valencià era una nacionalitat històrica com Catalunya, Euskadi i Galícia, i reivindicaven , un Estat Valencià, i no que el País Valencià s´integrés en Catalunya.

Els Valencians som una nació, i no cap regió ni de l´estat opressor Castellà-Espanyol, ni de la germana nació catalana,Catalunya, a la que ens unix una història, origens i llengua, en la que les dues nacions van estar unides, mitjançant la confederació d´estats , que va ser la Corona d´Aragó, on el Regne de València, va ser un estat sobirà , i no part integranr de Catalunya.
El retrobament de les dues nacions germanes, i la normalització de les relacions institucionals entre Valencians i Catalans s´han de normalitzar, perquè tenim molts interessos comuns, i econòmics, on el nostre comerç està quasi dirigit cap a Catalunya, com el de Catalunya ho està cap el País Valencià.
Necessitem que les televisions de Catalunya i de les Illes Balears, una vegada comencen a emetre encara que siga en proves les emissions de la nova RTVV, es pose en pràctica el pacte que van signar els presidents Ximo Puig i Puigdemont, per a que la reciprocitat de les televisions valenciana , catalana i Balear siga una realitat.

Els nacionalistes valencians , que reivindiquem i lluitem per un nació valenciana lliure i sobirana, i la reconstrucció nacional del País Valencià hem de tindre com a aliats en la nostra lluita per la sobirania del País Valencià , a els nacionalistes i sobiranistes catalans i balears,i no renunciar - per a quan siga possible, a una confederació d´estats sobirans catalanoparlants, dels Països de Llengua Catalana, que ens farà lliures de l´opressió, l´espoli i l´assimilació castellano-espanyola que estem patint des de els decrets de la nova planta de Felip V, les dictadures del general Primo de Ribera, Franco i els darrers vint anys de mal governs corruptes, ultranacionalistes espanyols i antivalencians del PP que han fet molt de mal a la normalització de la nostra llengua i a la nostra identitat.

ATACA ALS ANTIVALENCIANS DEL PP I ALS BLAVERS, NO A NOSALTRES!

  • 4
  • 1
Això no va bé...
13.

Atenció! Anem amb compte amb el que fem i no la tornem a cagar:

http://www.arabalears.cat/balears/exdirectora-IB3-Mar-Adrian-RTVV-CVMC_0_1732626939.html

  • 0
  • 0
Joan Cortés
12.

Totes les parts en conflicte han d'esforçar-se per arribar a acords i superar una situació que pot proveir d'estabilitat el primer període d'emissions de la nova RTVV. La sentència de l'ERO no estanyarà la ferida. Necessitem la RTVV per sentir la vertebració del territori i per reconèixer-nos els uns als altres, tots els valencians i valencianes.

  • 4
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat