RTVV tardarà

El serial en què s’ha convertit l’afer per a restablir el mitjà de comunicació públic de tots els valencians sembla que ha renovat per una temporada més. Lluny de resoldre’s, el conflicte (malauradament ho és) es veu agreujat per la sentència de l’Audiència Nacional que justifica i dóna validesa a l’ERO que extingia un ens necessari per a un territori amb llengua pròpia com el nostre. La resolució es basa en la nefasta evolució econòmica que RTVV va patir per la mala gestió dels aleshores governants, el Partit Popular valencià, els quals ara mostren el seu cinisme per una resolució que en definitiva confirma que la seua manera de fer al front de l’ens comunicatiu púbic valencià va ser absolutament desastrosa.

 Lluny de voler arribar a disquisicions legals que no ens pertoquen, posem la mirada atentament en l’escenari que es presenta ara després d’una sentència que obliga totes les parts a, d’una vegada per totes, arribar a un acord mitjançant una negociació justa i consensuada. Però això, mirant els precedents, percebem que no serà fàcil.

De fet, els mateixos sindicats ja preparaven nous recursos per a continuar amb la guerra judicial. Però ara, i com acostuma a passar després d’una sentència judicial tan taxativa com aquesta, les posicions llueixen més distants si cap. I és que, els qui defensaven els extreballadors quan estaven a l’oposició i rebutjaven l’ERO, han declarat que era l’única eixida possible, i això, òbviament, crea un precedent a què recórrer en el cas de distància entre les posicions.

Amb aquesta sentència es fa evident que RTVV va fracassar com a empresa i la seua mala gestió va dur la Generalitat a assumir un deute que a hores d’ara encara ofega els nostres comptes. Segons la sentència, queda provat que per l'operació RTVV el Consell va assumir un deute financer del Grup de 1.059.344.331 €, i això, per al nostre País Valencià, és un càstig inassolible. Per altra banda, és absolutament lícit i lògic que els treballadors afectats reclamen allò que els van traure indiscriminadament. Molts parlen d’una plantilla sobredimensionada, potser és cert, com també ho és que els drets laborals dels treballadors són inviolables.

Arribats a aquest punt podem dir sense por a equivocar-nos que estem, de nou, com estàvem. Aquesta sentència no esgota les vies judicials, i dos dels sindicats ja s’han mostrat disposats a presentar recurs al Tribunal Suprem, en una campanya que continua oberta sota el lema ‘No callarem’.

El que és ben cert és que qui roman callada i apagada és la que han volgut anomenar nova Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, i amb això, es demora el període de silenci que patim la societat valenciana, perquè encara continuem orfes d’uns mitjans de comunicació públics íntegrament en valencià, plurals i de qualitat que ens van arrabassar per a manipular-los i destrossar-los amb total impunitat.  I, com no, orfes de la reciprocitat amb TV3, CatRàdio, IB3...

Lamentem profundament expressar la sensació que RTVV tardarà, si no és que es comença a fomentar des de ja un diàleg absolutament necessari. Ja és suficientment trist veure com han de ser els tribunals espanyols des de Madrid els que resolen els problemes que ens afecten als valencians. Ara cal ser assertius, propers i raonables i buscar una solució urgent. Partim d’una premissa amb la qual estem tots d’acord: volem una RTVV pública, de qualitat i íntegrament en valencià ja, i reciprocitat per vertebrar el corredor mediàtic català-valencià-balear. Doncs va, a la feina!

La Veu
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat