Es jutja la democràcia, ens jutgen a tots

Ens trobem de ple en la setmana negra, la setmana en què s’està produint un judici vergonyant i tremendament lesiu per a una democràcia cada cop més fràgil, més volàtil. Abrigallats per una immensa multitud, Mas, Rigau i Ortega entraven amb retard al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, citats a declarar per la seua participació com a líders polítics en el moment en què es va produir el referèndum del 9-N a Catalunya. Potser si algú aliè a tota aquesta moguda llegira aquestes línies ara mateix quedaria profundament confús amb la informació: sí, efectivament, a Catalunya s’està jutjant la voluntat popular i pacífica d’un poble a decidir el seu futur mitjançant el recurs democràtic de la consulta popular. Tot plegat, un autèntic despropòsit.

De fet, així mateix ho ha definit la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana Mónica Oltra, gens sospitosa per altra banda de defensar tesis independentistes. Aquest gest honora tremendament la vicepresidenta, a qui cal reconèixer un innegable compromís amb la llibertat i la justícia, com també s’ha pronunciat en semblants termes l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau en contra del descrèdit jurídic que suposa un procediment judicial com el que estem patint.

La cronologia dels esdeveniments és sobradament coneguda. Sintèticament: per voluntat popular s’organitza una consulta popular per al 9 de novembre del 2015, a la qual el Govern català, atenent les reivindicacions del poble (com no pot ser d’una altra forma) dóna suport davant la incredulitat i rebuig d’un Govern espanyol espantat davant una acció que ells han acostumat a fer, com demostra la seua història, mitjançant les armes. El 4 de novembre arriba la resolució que prohibia l’acte, massa tard per a aturar una marea social entusiasmada per poder decidir el seu futur com a poble. Precisament aquestes són les raons en què es basa l’estratègia del fiscal per processar Mas, Homs, Rigau i Ortega: la desobediència a la prohibició del Govern de l’Estat espanyol. És a dir, un govern escollit pel seu poble en unes eleccions democràtiques ha de fer cas a l’Estat dominant que, com tots sabem l’espolia des de fa molts anys, i negar la voluntat de decidir i la llibertat d’expressió a què té dret el mateix poble. En definitiva, un autèntic desgavell.
Comptat i debatut ens trobem ara amb representants escollits democràticament i inhabilitats per un tribunal, un procés en auge i que no aturaran amb aquesta estratègia de la repressió i una ambaixadora per al diàleg, amb residència eventual a Barcelona, amb un discurs completament destructiu i lluny de ser una eina per a escurçar la distància entre ambdues posicions.

Per tot això, ens posicionem sense embuts amb el poble català i la seua reivindicació sobre el dret a decidir el seu futur. És absolutament injust fer servir un aparell de l’Estat com és la Fiscalia per judicialitzar una qüestió democràtica i política. Sembla que la paraula independència provoca la ‘furia’ espanyola més irada. Abans l’excusa era l’ús de la violència (que condemnem totalment sense cap dubte), ara és l’ús d’una altra paraula molesta per als governats espanyols: la llibertat.

La Veu
 

Comentaris

Joanot Madrid
4.
La LLEI! S´ha d´obeïr! Aquest és el nou parany que fan servir les autoritats espanyoles per fer el que sempre han fet: no reconèixer, no acceptar que Catalunya és una nació i que per tant té tot el dret del món de decidir com vol viure. Quan l´ETA matava es deia a Espanya que aquells assessinats no tenien cap sentit, perquè en democràcia es pot defensar qualsevol cosa (mentre es respectin els drets humans) per mitjans pacífics. Ara es veu que no, que la democràcia només és la LLEI. Quina llei és aquesta? La que es va crear sota l´amenaça franquista? La que ens va portar una monarquia vergonyosa? La que Catalunya mai podrà canviar perquè mai tindrà la majoria al parlament de Madrid per reformar-la?... Donem total suport a la rebel.lió pacífica del poble català. Per la DIGNITAT de tots, esperem que pugui reeixir. Del contrari, aquesta gent espanyola (la qual el Partit Popular representa tan meravellosament bé) es tornarà més ufana i superba que mai!
  • 2
  • 0
Jordiet Elda
3.
#2 Perdona'm RemigioIII, bo, tu i tots, pero sno repassar el que escric. Intentaré que no es repetisca.
Jo només volia dir que ni es pot jugar amb dos baralles ni es pot canviar la baralla a mitjans partida.
Més que qui ha fet les lleis importa si les has accetades. En eixe cas, si fas alguna cosa il·legal i l'has assumida, ni digues quje es un jui polític ni assenyales els voluntaris com a responsables últims.

En el fons, tot jui és un jui polític. Y també pot ser penal, civil... Quan algçu ha assumit publicament la responsabilitat d'un acte, si es tira enrere, és que no l'ahvia assumida, és que era una posat per a la premsa. Jo el que reclame és la coherència de qui el dia de la consulta va dir "Si busqueu algun culpable, no busqueu més, aquí em teniu". Coherència i accepyacioó de la responsabilitat.

D'altra manera els ciutadans no sabran qui deuen seguir o què coses cal fer realment.

Espere tindre menys errades i torne a demanaar disculpes si n`hi ha alguna o algunes
  • 3
  • 4
remigioIII
2.
#1! Collons Jordiet d'Elda. Parlant de trencar tu has trencat totalment la gramàtica. M'ha costat més llegir-te que entendre a un francés tartamut. Però crec que seràs capaç de comprendre que mai, mai les lleis de l'ocupant són bones per als ocupats. Ho entens Jordiet? Amèrica encara seria dels ocupants amb lleis dels colons. El que estan fent és amenaçant-nos a tots, a tu també Jordiet.
  • 9
  • 4
Jordiet Elda
1.
Tots els juis yenen agluna cosa de polítics, donat que es desenrotllen dins d'un contexte pol´´tic, vullo dir ciutadà, comunitari.
Jo no esstic en contra de lk'argumentaciñó del de la decisiño del poble i, de fet, recolce el dret dels pobles a decidir.
Ara bé: si ti trnques un urdenament jurídic, emté igual si obris els col·legis en diunebge sense donar cap instrucció escrita al centre, com su permitixes un acte que una autoridat judicial t'ha vetat, hi ha dos camins: acceptes les resolucions judicial o acceptes les conseqüències de no acceptarles. I no només les polítices, clar, n'acceptes les políriques, les penals, les civils, les socials...
Ser conseqüent amb les propies decisions significa també fer compte de les seues conseqüències i no defugir-les fent caure la resposabilitat sobre els voluntaris.
Com sempre, els polítics parlen de persecució política quan no poden eixir de rosetes i deixen caure les responsabilitas sobre el més débils. Deu ser de manual, perquè ho fan tots.
  • 5
  • 5

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat