Es jutja la democràcia, ens jutgen a tots

Ens trobem de ple en la setmana negra, la setmana en què s’està produint un judici vergonyant i tremendament lesiu per a una democràcia cada cop més fràgil, més volàtil. Abrigallats per una immensa multitud, Mas, Rigau i Ortega entraven amb retard al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, citats a declarar per la seua participació com a líders polítics en el moment en què es va produir el referèndum del 9-N a Catalunya. Potser si algú aliè a tota aquesta moguda llegira aquestes línies ara mateix quedaria profundament confús amb la informació: sí, efectivament, a Catalunya s’està jutjant la voluntat popular i pacífica d’un poble a decidir el seu futur mitjançant el recurs democràtic de la consulta popular. Tot plegat, un autèntic despropòsit.

De fet, així mateix ho ha definit la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana Mónica Oltra, gens sospitosa per altra banda de defensar tesis independentistes. Aquest gest honora tremendament la vicepresidenta, a qui cal reconèixer un innegable compromís amb la llibertat i la justícia, com també s’ha pronunciat en semblants termes l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau en contra del descrèdit jurídic que suposa un procediment judicial com el que estem patint.

La cronologia dels esdeveniments és sobradament coneguda. Sintèticament: per voluntat popular s’organitza una consulta popular per al 9 de novembre del 2015, a la qual el Govern català, atenent les reivindicacions del poble (com no pot ser d’una altra forma) dóna suport davant la incredulitat i rebuig d’un Govern espanyol espantat davant una acció que ells han acostumat a fer, com demostra la seua història, mitjançant les armes. El 4 de novembre arriba la resolució que prohibia l’acte, massa tard per a aturar una marea social entusiasmada per poder decidir el seu futur com a poble. Precisament aquestes són les raons en què es basa l’estratègia del fiscal per processar Mas, Homs, Rigau i Ortega: la desobediència a la prohibició del Govern de l’Estat espanyol. És a dir, un govern escollit pel seu poble en unes eleccions democràtiques ha de fer cas a l’Estat dominant que, com tots sabem l’espolia des de fa molts anys, i negar la voluntat de decidir i la llibertat d’expressió a què té dret el mateix poble. En definitiva, un autèntic desgavell.
Comptat i debatut ens trobem ara amb representants escollits democràticament i inhabilitats per un tribunal, un procés en auge i que no aturaran amb aquesta estratègia de la repressió i una ambaixadora per al diàleg, amb residència eventual a Barcelona, amb un discurs completament destructiu i lluny de ser una eina per a escurçar la distància entre ambdues posicions.

Per tot això, ens posicionem sense embuts amb el poble català i la seua reivindicació sobre el dret a decidir el seu futur. És absolutament injust fer servir un aparell de l’Estat com és la Fiscalia per judicialitzar una qüestió democràtica i política. Sembla que la paraula independència provoca la ‘furia’ espanyola més irada. Abans l’excusa era l’ús de la violència (que condemnem totalment sense cap dubte), ara és l’ús d’una altra paraula molesta per als governats espanyols: la llibertat.

La Veu
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat